Àvars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Corregit: Azerbaitjan -> Azerbaidjan
Línia 4:
|image=
|poptime=757.100 <ref>{{citar web|url=http://www.perepis2002.ru/content.html?id=11&docid=10715289081463|títol=Всероссийская перепись населения 2002 года<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
|popplace = [[Rússia]] (principalment [[Daguestan]]), [[AzerbaitjanAzerbaidjan]], [[Geòrgia]]
|rels = [[Islam]] sunnita
|langs = [[Àvar]], [[rus]]
|related= [[Llengües caucasianes del nord-est|Caucasians del nord-oest]]
}}
Els '''àvars''' (turc ''avarali'' = inestable, vagabund) són un poble del [[Caucas]] que viu principalment al [[Daguestan]]. Són de religió musulmana sunnita xafïta, i el seu nom prové de l’[[àzeri]] ''avarali'' ("rodamón"), però ells s'anomenen a si mateixos ''maarulal''. Ocupen els districtes de Buynarsk i Khasavjurt ([[Daguestan]]), però també n'hi ha a Bilokani i [[Zatakali]] ([[AzerbaitjanAzerbaidjan]]), i a les conques dels rius Koysu d'Andi, Koysu Avar, Kara Koysu i Tleyserukh. Els arcis o arčis, els [[andis]] (andis propis, akhwakhs, bagulals, botlikhs, godoberis, camalais, karates i tindis) i els [[dido]] (disos propis, tzezes, bezetes, kharshis, ginukhs i khunzals) formen part del grup àvar però constitueixen nacionalitats separades.
 
L’''Avaristan'' ocupa la part muntanyenca i poc accessible del Daguestan Central, on encara es dediquen a la ramaderia transhumant de xais, i a les valls, de petits horticultors en terrasses. L'artesanat tradicional és molt desenvolupat: teixit de llana, entapissat, treball de coure (auls de Yosetli i Chichiali), cuir, orfebreria i fusta (auls d'Untsukul i Betsada), ferreteria artística (auls Sagratl’, Golotl’ i Kakhib). La industrialització s'inicià el 1936.