Lesguians: diferència entre les revisions

[[AzerbaitjanAzerbaidjan]]:<br> &nbsp;&nbsp;178,000 (1999) [http://www.eurasianet.org/resource/azerbaijan/hypermail/200103/0062.html]

Els '''Lesguians''', també anomenats '''Lesgins''', '''Lèsgics''', '''Lèzgics''', '''Lezgs''', o '''Lezgians''' (la paraula '''kurin''' per designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el pobla en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu als raions d'Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del [[Daguestan]], i als raions de Kuba, Nukha i Semakha, al nord d'[[AzerbaitjanAzerbaidjan]] i que parla el [[lesguià]], una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.

Segons dades del darrer cens soviètic del 1989, n'hi havia 257.300 a [[Rússia]], dels quals 204.370 vivien al [[Daguestan]], i uns 178.000 a AzerbaitjanAzerbaidjan. Són musulmans sunnites de l'escola xafïita, llevat els d'AzerbaitjanAzerbaidjan, que són xiites.

Llur economia tradicional es fonamentava principalment en l'artesanat tradicional (teixit, tapís, cuir, terrissa i forja) i el pasturatge de xais i cabres en transhumància, activitats encara importants al medi rural. Les pastures d'hivern es troben a l'AzerbaitjanAzerbaidjan, i després de llarg temps de tradició es produeix emigració de mà d'obra hivernal a [[Bakú]], Shemakha i Kuba (AzerbaitjanAzerbaidjan). Mercè aquest emigració i els lligams culturals i polítics des d‘antic a l'AzerbaitjanAzerbaidjan, la llengua i la cultura lèsguiques en són fortament influïdes.