Regne de Capadòcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Es -> És
m Corregit: gracies -> gràcies a la traïció d'un d
Línia 3:
Els antecedents del regne cal buscar-los al [[sàtrapa]] [[Datames]], primer [[rei]] de la dinastia dels [[Datamides]]. Mort Datames el {{aC|361}} el va succeir com a sàtrapa el seu fill [[Ariamnes II|Ariamnes]], que va restar lleial a [[Pèrsia]]. Vers el {{aC|350}} va morir Ariamnes, i el va succeir el seu fill [[Ariarates I|Ariarates]]. Després de tot el que havia passat amb Datames, pare d'Ariamnes, els sàtrapes que el seguiren semblen haver estat en bons termes amb el rei de Pèrsia. El {{aC|333}} després de la [[Issos|batalla d'Issos]], Ariarates va restar de fet independent. Els macedonis no es van acostar al país i a finals del {{aC|331}}, probablement després de rebre les notícies de la [[Gaugamela|batalla de Gaugamela]] o d’[[Arbela]], Ariarates va prendre el títol de rei.
 
No fou fins al {{aC|322}} que els macedonis es van decidir a entrar al país. [[Perdicas d'Orèstia|Perdicas]] va enviar allí a [[Antígon el borni|Antígon]], sàtrapa de [[Regió de Frígia|Frígia]], i al sàtrapa de [[Frígia Hel·lespòntica]], en ajut d’[[Èumenes de Cardia]], a qui havia concedit el territori. Però [[Lleonat]], sàtrapa de [[Mísia (regió)|Mísia]], havia anat a Europa (on volia casar-se amb [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]], la germana d’[[Alexandre el gran]] i filla de la reina [[Olímpia d'Epir|Olímpia]], i llavors proclamar-se rei; Èumenes va advertir a Perdicas del complot i va rebre Capadòcia en premi per la seva confidència) i havia mort allí, i doncs de fet la satrapia estava vacant ja que el seu lloctinent no tenia prou autoritat; d'altra banda Antígon no va fer cap cas de l'ordre rebuda. Tot i així Èumenes, amb una força reduïda, va derrotar a Ariarates I en una primera batalla, i va delmar l'exèrcit capadocià en el segon i decisiu encontre. Ariarates I fou fet presoner i crucificat. El seu fill [[Ariaramnes I|Ariaramnes]] va poder fugir cap [[Armènia]] amb el seu germà [[Olofernes (príncep)|Holofernes]], i un fill, el futur [[Ariarates II]] que no es clar si ho era d'Ariaramnes o d'Holofernes. Olímpia va oferir la mà de Cleòpatra a Perdicas, que havia negociat abans el seu enllaç amb [[Nicea (filla d'Antípater)|Nicea]], filla d’[[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]], i durant un temps Perdicas va dubtar. En mig de tot això Perdicas va decidir sotmetre al díscol Antígon de Frígia. Llavors es va formar una àmplia coalició contra Perdicas que només tenia el suport d'Èumenes. El rei de [[Regne de Bitínia|Bitínia]], [[Bas de Bitínia|Bias]] o Bas, va envair Capadòcia i en va apoderar d'algunes regions al nord de [[Paflagònia]]. Èumenes va atacar ({{aC|321}}) Armènia on estava [[Neoptòlem (diàdoc)|Neoptòlem]] que s'havia declarat per la coalició, i que davant aquest atac només es va poder reunir a les forces col·ligades amb uns pocs soldats. Les forces de Neoptòlem i de [[Cràter d'Orèstia|Cràter]] es van reunir i van quedar enfront d'Èumenes. Aquest disposava d'una força amb molts macedonis i els col·ligats van pensar que desertarien, però la millor força d'Èumenes eren els capadocis, i la [[deserció militar|deserció]] no es va produir. Èumenes va aconseguir una gran victòria i els dos caps col·ligats van morir però Perdicas, que lluitava a [[Egipte]], fou assassinat per uns conspiradors. Antípater va aconseguir a la reunió de [[Triparadisos]] ser nomenat regent de [[Regne de Macedònia|Macedònia]], la condemna a mort d'Èumenes i la destitució de Perdicas com a comandant en cap de l'exèrcit (substituït per Antígon però amb [[Cassandre]], fill d'Antípater, com a adjunt amb el títol d’[[Hiparc (càrrec)|hiparc]]); Capadòcia fou donada a [[Nicànor d'Estagira|Nicànor]] nominalment, però Èumenes s'hi va mantenir i tenia l'ajut d’[[Alcetes (general)|Alcetes]] (germà de Perdicas), [[Àtal (diàdoc)|Àtal]] (cunyat de Perdicas) i [[Dòcim de Macedònia|Dòcim]] sàtrapa de [[Babilim|Babel]] (satrapia donada al general [[Seleuc I Nicàtor|Seleuc]] que no l'havia pogut ocupar). El {{aC|320}} Antígon va atacar Capadòcia i es va lliurar la [[Orcínia|batalla de Orcínia]], guanyada per Antígon graciesgràcies a la traïció d'un dels oficials d'Èumenes. Aquest va aconseguir castigar al traïdor, i va tornar al camp de batalla per rendir honors als morts (cosa que era molt important pels macedonis) i això li va fer guanyar molt de prestigi. Però per mantenir la lluita Èumenes va haver de recorre a l'expropiació de terres als senyors perses el que minava el seu suport local. A l'hivern, esgotats els recursos, Èumenes es va tancar a la inexpugnable [[Nora|fortalesa de Nora]], on fou assetjat per Antígon que li va oferir la pau, però Èumenes va exigir conservar Capadòcia a lo que Antígon es va negar i les negociacions es van trencar. Antígon va deixar algunes forces assetjant Nora i va anar a Babel contra Dòcim (amb el que estaven Alcetes i Àtal). Dòcim i els seus companys foren derrotats prop d’[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i Dòcim i Àtal van caure presoners; Alcetes va intentar sollevar [[Termessos|Termeso]] contra Antígon, però va fracassar i es va suïcidar.
 
L'any següent els esdeveniments a Macedònia van cridar l'atenció d'Antígon i va fer la pau amb Èumenes reconeixent-li la satrapia de Capadòcia però com a tributari. Èumenes va fer el jurament davant els soldats però va canviar el nom d'Antígon pels d’[[Olímpia]], [[Filip III de Macedònia|Filip III]] i [[Alexandre IV de Macedònia|Alexandre IV]] al·legant que Antígon només era el seu representant, i els soldats ho varen acceptar i van marxar de Nora. Així Èumenes, que realment no havia jurat fidelitat a Antígon, va poder reclutar forces sense trencar cap promesa. El nou regent [[Polispercó]] i la reina mare Olímpia van demanar el seu suport com a cap d'operacions a Àsia i Èumenes va acceptar, i tot es va capgirar ja que llavors Antígon va passar a ser un rebel. Polispercó va encapçalar el partit democràtic mentre Cassandre va tenir el suport dels oligarques. L'almirall [[Clit (sàtrapa)|Clit]], expulsat de la seva [[satrapia de Lídia]], es va aliar a Polispercó i va conservar el control de la flota amb la que va impedir que Antígon desembarques a Àsia. Èumenes va entrar a [[Regió de Síria|Síria]] i se’n va apoderar i va arribar fins a [[Fenícia]]. Èumenes havia creat una força molt ben organitzada anomenada els ''Argiraspides'' (els "escuts de plata"), formada sobretot per macedonis que li havien estat enviats als darrers temps. Però el {{aC|318}} Clitó fou derrotat i mort per Antígon a la batalla de l'Hel·lespont (naval) i Èumenes va quedar aïllat. Llavors va fer una aliança amb [[Mitridates II|Mitridates]] sàtrapa del Pont i va negociar amb els sàtrapes [[Pitó (sàtrapa de Mèdia)|Pitó]] (Pithon) de [[Atropatene|Media Atropatene]] i Seleuc de Babel, que no van voler unir-se a ell. Èumenes va planejar l'atac a Media però Pitó va rebre l'ajut del seu germà Èudemes de [[Imperi Part|Pàrtia]], que havia retornat de l'Índia (on havia matat al rei Poros) així que va atacar Babel. Seleuc va haver de fugir, i alguns sàtrapes es van passar al bàndol d'Èumenes. Van seguir uns mesos de lluita en general favorables a Èumenes, i finalment la decisiva batalla de la regió dels [[Gabiene|Gabenis]], on la defecció de [[Peucestes de Mieza|Peucestes]] de Persis quant estava a punt de guanyar, va provocar la seva derrota. El campament dels ''argiraspides'', on estaven les dones i fills dels combatents, fou ocupat i Antígon va exigir el lliurament d'Èumenes a canvi d'aquestos hostatges. El gener del {{aC|317}} els ''argiraspides'' van entregar a Èumenes, que fou executat. El sàtrapa Pitó, que havia perdut la Media Atropatene davant Èumenes i no l'havia pogut recuperar, fou executat pel temor que inspiraven els seus canvis de bàndol, i el seu germà Èudemes de Partia va haver de fugir. A Seleuc no li va ser retornada la satrapia de Babel degut als desacords amb Antígon, i va haver de fugir a Egipte. Antígon es va assegurar la possessió de tot Àsia fins a l'Índia, confiant les satrapies als seus col·laboradors més fidels (solsament una part de Fenícia i Palestina restaren en poder de [[Ptolemeu I Soter|Ptolomeu]]). Però aquest poder d'Antígon no va tardar a provocar la creació d'una nova coalició contra ell que van formar Cassandre de Macedònia, [[Lisímac de Tràcia]], el general Seleuc exiliat a Egipte amb molts contactes per Àsia, Tolomeu d'Egipte i [[Asandre de Cària]]. Així el {{aC|315}} Ariaramnes, fill de l'ex rei de Capadòcia Ariarates, va retornar al seu país des el seu exili a Armènia (amb el suport més o menys obert de Cassandre) i va aixecar al poble al seu favor. El sàtrapa local, [[Amiertes]] o Amintes, nomenat per Antígon, va morir als combats i Ariaramnes es va proclamar rei i va associar al tron al seu suposat fill [[Ariarates II]] (algunes fonts el fan nebot). Les reduïdes forces macedònies foren expulsades del país. Durant uns anys Antígon, molt ocupat, no va atacar el país; finalment el {{aC|301}} Antígon i el seu aliat [[Demetri Poliorcetes]] ("assetjador de ciutats") foren derrotats a [[Ipsos]]. Antígon va morir i els guanyadors es van repartir Àsia. Capadòcia va quedar inclosa en els territoris que van correspondre a Seleuc, si bé de moment restava independent. En aquestos anys el rei del [[Pont]] s'havia apoderat d'una part dels territoris de Capadòcia, i per evitar problemes amb els nou amo de la regió, el rei Ariaramnes va oferir tribut a Seleuc amb lo que va garantir la continuïtat dinàstica.<br>