Diferència entre revisions de la pàgina «Volsinii»

m
Corregit: gracies -> gràcies a la deessa [[Núrsi
m (Corregit: al -> en atacar la ciutat er)
m (Corregit: gracies -> gràcies a la deessa [[Núrsi)
Ja no es torna a parlar de la ciutat fins al [[310 aC]], quant aliada a les altres ciutats etrusques menys ''[[Arretium]]'' (Arezzo), va assetjar ''[[Sutrium]]'', ciutat aliada a Roma, guerra que va acabar el [[309 aC]] amb la completa derrota etrusca a la batalla del Lacus [[Vadimonis]] (llac Vadimone). El [[307 aC]] el cònsol romà P. Decius Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinii. El [[295 aC]] L. Postumius Megellus va assolar el seu territori i va derrotar a la ciutat sota els seus murs, matant a 2800 guerrers; la ciutat va negociar llavors, juntament amb ''Arretium'' i ''[[Perusia]]'', una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnització. Però al cap de 14 anys van tornar a fer la guerra als romans ([[281 aC]]) fins que el [[280 aC]] fou sotmesa. El grec Metrodorus Scepsios diu que l'objectiu romà en atacar la ciutat eren les dues mil estàtues que allí hi havia. Valerius Maximus diu que eren tant rics que s'havien efeminat i no van poder lluitar amb èxit amb els romans i finalment el poder fou usurpat pels esclaus, de la tirania dels quals els van lliurar els romans. De fet els romans van ocupar la ciutat però la van arrasar i van expulsar als habitants que es van establir no gaire lluny, a una segona ciutat de ''Volsinii'' (Volsinii romana), que va existir com a ciutat provincial durant la república i l'imperi i es va despoblar el segle IV.
 
A Volsinii va néixer [[Sejà]] (''Seianus'') el cap de la guàrdia pretoriana, marit d'[[Apicata]] i favorit del emperador Tiberi, i Juvenal diu que la sort de Sejà va esdevenir graciesgràcies a la deessa [[Núrsia]] (''Nursia'' o ''Norsia''), una deessa etrusca molt adorada a Volsinii. Plini diu que a la ciutat va passar algun fets sobrenatural: un llamp es va aparèixer al cel per anunciar al rei Porsenna la destrucció del monstre anomenat Volta que assolava el territori.
A Volsinii va néixer, també, Ruf Fest Aviè (s. IV d. C.) que en la seva ''Ora Marítima'', va descriure la costa d'Hispània, des de les illes Casitèrides (illes Britàniques o nord de Galicia, segons diverses opinions) fins a Marsella. Aviè es el primer autor conegut que descriu la costa catalana, encara que el periple sigui còpia d'altres anteriors (s. IV a. C.).
 
1.154.876

modificacions