Túrios: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de uns -> d'uns
m Corregit: gracies -> gràcies a la fertilitat del
Línia 21:
Thuris fou en endavant un estat independent aliat de Roma, i com molts altres de fet una dependència. Una guarnició romana es va establir a la ciutat. No s'esmenta durant les campanyes de Pirrus, ni a la primera guerra púnica, però va jugar un paper destacat a la segona guerra púnica, en què fou ocupada per [[Anníbal]]. Fou una de les primeres ciutats que es va revoltar contra els cartaginesos, però el moment exacte no és conegut doncs Livi en un passatge ho situa després de Cannas i en un altre bastant més tard. El [[213 aC]] la ciutat va tornar a ser dependència romana i la guarnició romana hi va tornar. El [[212 aC]] el partit cartaginès va agafar el poder i va entregar la ciutat al general Hannó. El [[210 aC]] Anníbal, que no podia protegir als seus aliats de la regió, va traslladar a Thuris els habitants d'Atella que havien sobreviscut a la caiguda de la ciutat, però Thuris mateix fou evacuada no massa més tard; el [[204 aC]] Anníbal va retirar les seves forces del Brutium, i va traslladar a Crotona 3.500 dels principals ciutadans de Thuris deixant les seves tropes que saquegessin la ciutat de manera que els romans no trobessin res.
 
Des de llavors la decadència de Thuris es va accentuar fins que, graciesgràcies a la fertilitat del territori, el [[194 aC]] fou elegida per fundar una colònia romana de dret llatí; aquesta colònia es va compondre de 3.000 homes i 300 cavallers; aquesta colònia es va dir '''Copiae''' (o Copia segons apareix escrit a les monedes) i segons Livi estava al ''"Thurinum agrum"''. Copia o Copiae no fou un nom durador i finalment Thuris va prevaldre.
 
Fou municipi romà fins al final de la República. El [[72 aC]] fou ocupada per [[Espàrtac]], que li va fer pagar una contribució però la va respectar. Durant la guerra civil Cèsar hi va establir una guarnició de cavallers gals i hispans. A Thuris es va revoltar M. Coelius, revolta que li va costar la vida. El [[40 aC]] fou atacada per Sext Pompeu que va assolar el territori però fou rebutjat davant les muralles de la ciutat. [[Plini el vell]], [[Claudi Ptolemeu|Tolomeu]] i [[Estrabó]] l'esmenten més tard com una ciutat provincial, probablement l'única de certa importància al golf de Tarent entre Crotona i Tarent, doncs [[Metapont]] i [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] ja havien desaparegut o eren totalment decadents.