Diferència entre revisions de la pàgina «Garamants»

m
Corregit: gracies -> gràcies a les nombroses pin
m (Corregit: al menys -> almenys)
m (Corregit: gracies -> gràcies a les nombroses pin)
[[Heròdot]] esmenta als garamants i els situa al sud dels nasamons, a l'est dels makes (macae) i diu que els oasis anaven d'Augila al país dels ''atarantes'' o atarants (a l'oest) i d'Augila a Zuila (a l'est) i cap al nord fins al país dels lotofags (la costa de Sirte). Heròdot esmenta els negres del sud que vivien en coves (a les muntanyes del [[Tibesti]]).
 
El nom els fou donat pels grecs i deriva de la seva capital Garama (moderna Germa o Djerma a uns 150 a l'oest de [[Sebha]]). Ja eren un poder local vers el [[500 aC]] quan Heròdot els descriu com un poble ramader i que capturava esclaus negres; graciesgràcies a les nombroses pintures i gravats a les roques es coneix alguna cosa de la seva vida anterior a l'eclosió del regne. Les excavacions han posat a la llum alguns aspectes de la seva vida. Així se sap que la seva primera capital fou Zinchecra, no gaire lluny de Garama, que ha estat excavada. Se sap que tenien vuit ciutats principals, de les quals tres ja han estat excavades, i tenien també un gran nombre d'establiments menors. Garama tenia una població d'uns quatre mil habitants i altres sis mil vivien a pobles de les rodalies. El poble era essencialment granger i mercader però demostraren uns grans coneixements d'enginyeria amb l'aprofitament de les aigües subterrànies. La seva religió era influïda per la dels egipcis, i alguns nobles s'enterraven en petites piràmides, i també s'ha trobat alguna mòmia que indicaria una tradició de momificació. L'escriptura utilitzada era la [[tifinagh|libicoberber]]. Menjaven raïm, figues, civada i blat i comerciaven amb el blat, la sal i esclaus, a canvi de vi, [[oli d'oliva]], oli per als llums, i parament de taula (principalment amb els romans). Les restes trobades fins ara inclouen nombroses tombes, fortins i cementiris, però la troballa principal és la sèrie de túnels subterranis i conductes que permetien aprofitar l'aigua del subsòl, sistema que fou construït principalment en un període entre vers el [[200 aC]] i el [[200]] dC; aquests túnels o qanats, coneguts pels berbers com foggares van permetre una gran expansió de l'agricultura, però va caldre la utilització massiva d'esclaus tant per a la construcció com per al manteniment.
 
Els romans van tenir freqüents contactes comercials amb els garamants però no els consideraven prou civilitzats. A Garama s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o bé la presència d'una colònia nombrosa o que els garamants, almenys a certs nivells, eren prou civilitzats. El romà Maternus va acompanyar un rei garamant en una expedició militar que va durar quatre mesos, fins al sud del Txad i al nord de Nigèria. En aquesta època ja tenien algunes armes de guerra, les quals Heròdot, al segle V, esmenta que no coneixien. Tot i així mai no van dependre de Roma.
1.134.532

modificacions