Banu l-Muntafik: diferència entre les revisions

El seu origen com el de tots els Banu Ukayl, era al sud-est de la [[Yamama]]. A l'època del islam s'esmenten alguns personatges de la tribu que van tenir un paper de segon orde a alguns dels fets, com Amr ibn Muawiya ibn al-Muntafik, combatent a [[batalla de Siffin|Siffin]] i governador d'[[Armènia]] i [[Azerbaidjan]] en el regnat de [[Muawiya I]] i Abida ibn Kays al-Muntafik que fou també governador d'Armènia vers 681/682.

 

 

Els Banu l-Muntafik s'esmenten constantment al segle XVII quan van augmentar el seu poder per una aliança matrimonial del clan dirigent, la nissaga dels Sadun (descendents de Sadun, un ''ashraf'' o notable procedent de l'Hedjaz, que va arribar a Mesopotàmia el segle XV), i la família dels Afrasiyab ([[Al-Afrasiyab]]) de [[Bàssora]]; el 1625, a causa d'aquesta aliança, van defensar Bàssora contra un atac persa i anys després el xeic Mani al-Sadun va acabar dominant la ciutat (vers 1668). Van dominar la zona i juntament amb els [[Banu Lam]], Al Bu Muhammad, [[Ubayd]] i una fracció dels [[Banu Xammar]], les tribus van dominar de fet al centre de l'Iraq (Bagdad) i el baix Iraq (Bàssora). Vers el 1697-1698 els [[mushasha]] d'Huwayza van ocupar Bàssora i Kurna que estaven en mans del xeic dels Banu l-Muntafik Mani ibn Mughamis. Finalment els otomans van recuperar el control de Bàssora el 1700/1701 i de tota la regió el [[1705]]. El pashalik de Bàssora fou dominat per una sèrie de mamelucs que basaven el seu poder amb l'aliança amb els xeics. El 1775 els Muntafik van impedir la caiguda de Bàssora a mans de [[Karim Khan Zand]]. També van jugar un paper destacat al rebutjar les incursions [[wahhabites]] al Baix Iraq. Els Muntafik van participar en una expedició dels otomans contra [[Hufuf]] el 1798/1799. Els Muntafik foren els proveïdors principals de cavalls àrabs als britànics i van tenir bones relacions amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]].