Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tan -> tant |
m Corregit: recolzament -> suport de dos terços de la |
||
Línia 19:
El govern va reaccionar amb el [[Decret de l'Incendi del Reichstag]] l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics, iniciant el que s'anomena ''[[Gleichschaltung]]'', el procès mitjançant el qual es van suspendre les garanties democràtiques de la [[constitució de Weimar]]. D'acord amb el decret, el [[KPD]] (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a [[camps de concentració]] o morts, escapçant l'organització. Lentament, només el [[NSDAP]] i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals al nou sistema.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1977-148-19A, Berlin, Reichstagsbrand.jpg|thumb|left|250px|El [[Reichstag]] el matí següent de l'incendi.]]
L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar el [[NSDAP]] amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un
L'abril de [[1933]] signà la llei per a la restauració del servei civil professional, que excloïa els [[jueu]]s de tot càrrec de l'administració de l'[[Estat]]. Igualment, Hindenburg no protestà per la purga feta dins el [[NSDAP]] el [[juny]] de [[1934]] contra els sectors d'esquerres del partit, com les [[Sturmabteilung]] (SA) d'[[Ernst Röhm]] o la facció de [[Gregor Straßer]], molts dels quals van morir en la [[Nit dels ganivets llargs]]. Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler també fou nombrat president de la República, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la [[República de Weimar]] i proclamar el [[Tercer Reich]], un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat.
| |||