Revisió del 02:55, 18 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: recolzament -> suport decaigué en els any ← Edició anterior		Revisió del 03:03, 18 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: recolzament -> suport inesperat a la regi Edició següent →
Línia 36: De l'estructura dels partits [[comunisme\|comunistes]] i [[socialisme\|socialistes]] Degrelle prendria l'exemple de les "cases del poble" com a mitjà per a mobilitzar les masses; dels [[Marx\|marxistes]] prendria també un ideari d'igualtat social, amb el mateix èmfasi vertical que la Itàlia [[feixisme\|feixista]] —que admirava profundament— de [[Benito Mussolini\|Mussolini]] havia aplicat a l'organització corporativa de la societat. El partit va comptar amb un ~~recolzament~~suport inesperat a la regió [[Valònia\|valona]], i ràpidament una filial [[Flandes\|flamenca]], el ''[[Vlaamsch National Verbond]]'' sota la direcció de [[Paul de Mont]], se'ls sumà. Tot i que la seva plataforma incloïa l'abolició del sistema democràtic i l'establiment d'una organització corporativa del govern, el [[24 de maig]] de [[1936]] participà per primera vegada en les eleccions, en les que obtingué 21 diputats i 12 senadors (11,49% dels vots). La secció flamenca també obtindria representació. El [[1937]] millorà resultats, obtenint un 19% dels sufragis, però el suport decaigué en els anys següents, i en les eleccions legislatives de l’[[abril]] de [[1939]] només obtingué el 4,43% dels vots, çó és, 4 diputats i 4 senadors.

Léon Degrelle: diferència entre les revisions