Camí de Montcada (València): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 36:
El camí s'iniciava al [[carrer de Sagunt]] de la ciutat de [[València]], antic ''Camí Reial de Morvedre'' i que correspon aproximadament amb el traçat de l'antiga [[Via Augusta]] romana. Una gran [[Creu de terme|creu]] de ferro marcava l'inici del Camí de Montcada. En l'actualitat s'ha erigit una reproducció de la creu al punt aproximant on s'ubicava, junt a una [[intersecció giratòria]] actual a l'encreuament del [[carrer de Sagunt]] amb el [[carrer de Maximilià Thous]].
 
El camí s'estenia per grans extensions de camps de l'[[Horta de València]] creuant [[Séquia|sèquies]] com la [[Séquia de Rascanya|Séquia de Rascanya]], el [[Braç de Petra]] de la [[Séquia de Mestalla|Séquia de Mestalla]] i la [[Séquia de Tormos|Séquia de Tormos]].
 
Amb l'expansió de la ciutat fins a la [[Ronda Nord de València|tercera circumval·lació]] (o tercer cinturó) i l'edificació al barri de [[Torrefiel]], aquest primer tram del Camí de Montcada va quedar totalment inclòs al nucli urbà de la ciutat.
Línia 49:
Al costat mateix es troba l'[[alqueria de Falcó]], una [[alqueria]] del [[segle XVII]] a l'altura de l'[[avinguda dels Germans Machado]] (a la [[Ronda Nord de València|Ronda Nord]]).
 
Ja fora del nucli urbà de la ciutat trobem el magnífic i tradicional paisatge de l'[[horta de València]] amb nombrores [[Alqueria|alqueries]], i una vegada dins de [[Poble Nou (barri de València)|Poble Nou]] trobem la seua [[Esglèsia de Sant Bernat Màrtir]] ([[1951]]) i el [[Molí dels Alters]], un antic [[Molí hidràulic|molí]] [[Farina|fariner]] i [[Arròs|arroser]] pintat de color blanc de principis del [[segle XIX]] situat sobre el caixer del [[Braç de Petra]], un ramal de la [[Séquia de Mestalla|Séquia de Mestalla]].
 
Superats els accessos a [[Borbotó]] i [[Carpesa]] s'arriba fins a [[Benifaraig]], que és rodejat per la seua circumval·lació i una vegada superat trobem la [[Casa de la Sirena]] (o de la Serena), [[alqueria]] senyorial del [[segle XVI]] en terme municipal d'[[Alfara del Patriarca]] però dins el nucli urbà de [[Benifaraig]] i declarada [[Bé d'Interès Cultural]].