Dinastia aiúbida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: net -> nét (fill d'al-Kamil) [ |
||
Línia 71:
=== Al-Àdil ===
{{Principal|al-Àdil I}}
Al-Àdil Abu-Bakr va eliminar els fills de [[Saladí]] i es va proclamar a [[Damasc]] ([[1196]]) i [[el Caire]] ([[1200]]); el 1200 va deixar als seus fills els govern de Damasc i Al-Jazira sota la seva autoritat. Després de [[1201]] va imposar vassallatge als prínceps d'Homs, Hamah i Alep. El [[1204]], buscant la pau, va cedir als [[croat (guerrer)|croats]] tots els territoris costeners que havien perdut <ref>excepte [[Ladhikiya]], al principat d'Alep</ref> restaurant la continuïtat territorial croada. El [[1207]] el fill Al-Àhwad ibn al-Àdil, que havia rebut el govern de la Djazira amb Mayyafarikin, va aprofitar els disturbis a [[Akhlat]] i es va apoderar dels dominis dels [[Xah-i Armin]]. Mort al-Ahwad el va succeir el seu germa al-Ashraf que governava el [[Diyar Mudar]]. Per aquesta zona els aiúbides es van expandir cap al [[Diyar Rabia]] i el [[Diyar Bakr]]. Un fet estrany es va produir al [[Iemen]] quan el sultà [[Al-Muzaffar Sulayman]] ibn Taki al-Din Umar ([[1214]] - [[1215]]) es va proclamar com a califa descendent dels omeies i va desconèixer tota autoritat; enderrocat el [[1215]] al-Adil hi va enviar al seu
A la mort d'al-Adil I el [[1218]] els problemes van reaparèixer. De moment el seu fill gran i successor [[al-Kamil ibn al-Adil]] va encapçalar la família davant la presència dels croats a Damietta,<ref> el sultà va arribar a oferir la devolució de Jerusalem a canvi de l'evacuació de Damietta i evitar qualsevol batalla</ref> però una vegada va passar el perill el seu germà [[Al-Muàddham ibn al-Àdil]] es va començar a oposar a la seva hegemonia.<ref> a partir del [[1225]] es va acostar al ''khwarizmshah'' </ref> Contra al-Kamil d'Egipte els [[ortúkides]] del [[Diyar Bakr]] es van fer vassalls del sultà seljúcida de [[Sultanat de Rum|Rum]] o [[Konya]] que havia iniciat una expansió cap a l'est, i després del [[1225]] del ''khwarizmshah'' [[Djalal al-Din Manguberti]], que s'havia apoderat de [[Tabriz]]. Per evitar la guerra amb la sexta croada al-Kamil va cedir [[Jerusalem]], [[Natzaret]], [[Betlem]] i alguns altres llocs a l'entorn ([[1228]]) a condició de que aquestos lloc no fossin fortificats i de que hi fos garantida la llibertat de cultes.
| |||