Revisió del 14:08, 18 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: net -> nét [[Vladímir I de Kíe ← Edició anterior		Revisió del 14:08, 18 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: net -> nét, [[Ivan IV de Rússi Edició següent →
Línia 17: Al 1224 van irrompre les [[Imperi mongol\|hordes mongoles]] de [[Gengis Khan]]. Al 1237 [[Batu Khan]] conquerí [[Moscou]], exterminant tota la seva població. Al 1240 conquerí Kiev, i el [[bisbe metropolità\|metropolità]] Josep va ser assassinat. Al 1242 constituí l'Imperi de l'[[Horda d'Or]], amb capital a [[Sarai]], a la riba del [[Volga]]. Els [[tàrtar]]s van dominar Rússia durant 240 anys (1240-1480). Per superstició van respectar l'Església. Sota l'[[Imperi Tàrtar]], diversos prínceps russos es disputaven l'hegemonia. A inicis del segle XIV, [[Ivan I de Moscou\|Ivan Daniilovitx Kalita]] s'imposà a la resta de senyors russos, s'autonomenà Gran Duc i Príncep de [[Moscòvia]], i el metropolità de Rússia es traslladà a aquella ciutat. Però aquest esperit imperial es transformà, segons el model tàrtar, en un absolutisme rus-mongol. El seu ~~net~~nét, [[Ivan IV de Rússia\|Ivan IV ''el Temible'']], va caure en el despotisme asiàtic. Va estendre les seves fronteres fins al [[mar Caspi\|Caspi]] i [[Sibèria]], i als 17 anys es titulà ''Tsar de Totes les Rússies''. La idea imperial havia quallat. Van circular poemes i narracions literàries que la van popularitzar, com aquests versos del [[starets]] [[Filofei de Psok]], contemporani d'Ivan ''el temible'': ''La dona vestia del Sol, l'Església cristiana, fugí de l'antiga Roma a causa de l'heretgia. Va fugir a la nova Roma, és a dir, a la ciutat de [[Constantinoble]]. Però tampoc allà trobà la pau; l'Església de Constantinoble va ser destruïda. Per això fugí a la tercera Roma, aquesta és la nova Rússia''. Al 1589, el metropolità de Moscou passà a titular-se ''Patriarca de la ciutat del Tsar, Moscou, la nova Roma, i de totes les Rússies''. Durant el segle XVII, els Patriarques de Moscou havien assolit una sobirania gairebé teocràtica. Això varia amb l'arribada al tron del [[tsar]] [[Pere I de Rússia\|Pere ''el Gran'']] al 1689. Educat a Occident, situà a [[Imperi Rus\|Rússia]] entre les grans potències europees. No tolerà la gran autoritat que tenia l'Església. Deixà vacant la seu durant més de 20 anys; i al 1723 instituí el [[Sant Sínode Dirigent]], els membres del qual eren nomenats per ell. El Patriarca el reconeixia com a autoritat suprema eclesiàstica de Rússia; començant així l'era tsarista que s'estendria fins a la [[I Guerra Mundial]].

Patriarca de Moscou: diferència entre les revisions