Sàuron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
També podia manejar els esperits menors i invocar-los (d'allà potser el nom de ''Nigromant'' o ''Bruixot''), i també podia cridar esperits malignes i posar-los dins de criatures monstruoses (d'on treu el nom de Señor de los Licàntrops; ell mateix es va transformar una vegada en un llop terrible). Podia crear il·lusions en les persones de ment feble, entre molts altres poders. Des que és corromput, Sauron es converteix en el més temut dels servidors de Morgoth, i es diu que és possible que Sauron anés dels més poderosos entre els Maiar. Sabem tanmateix pels escrits de l'autor que Sauron temia profundament [[Melian]] ''la Maia'', esposa de [[Thingol]], i mai no es va atrevir a desafiar-la.
=== Primera Edat ===
Durant els primers dies, abans que els poderosos [[Vàlar]] entressin al reialme d'[[Arda]], Sàuron era un dels esperits anomenats Maiar. Era el més poderós dels servents dels Aulë, el ferrer, un dels Vàlar que havien de dirigir el món. Però aviat Sàuron va ser
Durant la Primera Edat, els elfs nóldor van deixar el ''Reialme Benaventurat'' de [[Vàlinor]] a l'extrem occidental (en contra del consell dels Vàlar) per tal d'emprendre una guerra contra Mórgoth, que havia robat els preciosos [[Silmaril]]s. En aquella guerra, Sàuron va servir com lloctinent en cap de Mórgoth. Tan sols [[Gòthmog]], el ''Senyor dels Bàlrogs'', l'igualava en rang. Conegut com a Gòrthaur el Cruel, Sàuron era en aquell temps un mestre de les il·lusions i els canvis de forma i entre els seus servents s'hi trobaven homes llops i vampirs. Quan Mórgoth va abandonar la fortalesa d'[[Àngband]] per corrompre els homes (que s'acabaven de "despertar"), Sàuron va dirigir la guerra contra els elfs. Va conquerir l'illa èlfica de [[Tol Sírion]], que a partir d'aleshores fou coneguda com ''Tol-in-Gàuroth'', l'''Illa dels Homes Llop''.
| |||