Alà-ad-Din Muhàmmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: net -> nét Djalal al-Din, el f |
m Corregit: Ogodei -> Ogodei, ja que el |
||
Línia 19:
De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a Samarcanda on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig més fàcil). Un part dels pobladors foren morts però els considerats útils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Mongòlia. La guarnició turca, que s'havia passat voluntàriament als mongols, fou tot i així massacrada. En canvi el clergat musulmà no va oferir resistència i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, però només quedava gent per omplir un barri.
A l'abril de [[1220]] fou conquerida la vella capital, [[Urgendj]] (Gurgandj) prop de [[Khivà]], després d'un setge dirigit per Joci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei, ja que els dos primers no s'entenien. Tota la població fou massacrada excepte els artesans qualificats que foren enviats a Mongòlia. La ciutat, contra l'opinió de Joci, fou destruïda fent passar per damunt de la població les aigües del riu Amu-Darya.
Muhammad va fugir a [[Balkh]] i de allí cap al [[Khurasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general [[Djebé]] i [[Subotai]]. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur també es va rendir i va enviar una delegació i Djebé anava despresa i no es va aturar acceptant la submissió. Subotai en canvi va saquejar [[Thus]], [[Damghan]] i [[Semnan]]. Els dos generals van arribar a Ray ([[Rayy]], Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'Hamadan i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, però aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre. Llavors es van venjar i van retornar destruint [[Zendjan]] i [[Qazwin]]. Mentre Muhammad es va refugiar a un illot de la [[mar Càspia]] enfront d'Abeskun on va morir de cansament el desembre del [[1220]]. Els seus drets els va recollir el seu fill [[Djalal al-Din Manguberti]].
| |||