Jàfar al-Mufàwwad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: lloc -> lloc, ja que en |
||
Línia 3:
Després de pujar al tron, al-Mútadid havia reconegut hereu al seu germà [[al-Muwàffaq]] i al seu propi fill Djafar al-Mufawwad, i havia repartit l'imperi entre els dos presumptes hereus: al-Muwàffaq l'orient i el jove al-Mufàwwad l'occident, i un turc, el general [[Musa ben Bugha]] al-Umara al-Muzaffar, fou nomenat com a regent del segon per si arribava el cas.
El 873 Djafar fou nomenat governador titular d'[[Egipte]] i [[Síria]] que de fet administrava [[Ahmad ibn Tulun]]. El jove Djafar no exercia poder ni a Egipte ni en lloc, ja que en realitat tot el govern estava en mans d'al-Muwàffaq que tenia al seu germà sota control, però, entre altres problemes, s'enfrontava a la revolta dels zandj i no podia actuar com volia. El 879 Àhmad ibn Tulun va començar a unir el seu nom al del príncep governador Djafar al-Mufawwad en les monedes d'or. Fins al final, però, va reconèixer al califa al-Mútamid, encara que probablement hi va ajudar el fet que aquest no gaudia del poder efectiu.
El 882 al-Muwàffaq va nomenar a Ishak ben Kundadj com a nou governador d'Egipte i [[Síria]], nomenament que no va tenir cap efecte. Mort al-Muwàffaq el juny del 891, el seu fill Ahmad va rebre el ''lakab'' d'al-Mútadid i va heretar la posició paterna com a segon en la línia de successió després d'al-Mufawwad. Els partidaris del seu pare van passar a ser-ho del fill, destacant la figura del visir Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb, així com el general Badr, després anomenat [[Badr al-Mutadidi]].
| |||