Al-Qàdir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguda com Bab Harb ( -> coneguda com a Bab Harb ( |
m Corregit: agraït -> agraït, ja que so |
||
Línia 1:
'''Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Qàdir ''' (en {{lang-ar|'''أبو العباس أحمد القادر بالله'''}}, ''Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh'') ([[948]]-[[1031]]), [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[991]]-[[1031]]).
El ''amir al-umara'' [[buwàyhida]] [[Baha al-Dawla]] va destronar a [[al-Tai]], cosí d'al-Qàdir, i va posar a aquest al tron. Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad. Inicialment al-Qàhir li va donar suport. Durant els primers anys els governadors orientals, [[samànides]] i [[gaznèvides]], no el van reconèixer, però vers el [[1000]] ja ho havien fet. En aquest temps va concedir divers làqabs honorífics a Baha al-Dawla i va acceptar el matrimoni amb la seva filla (que va morir abans de l'enllaç). En aquest temps els seus recursos financers eren limitats; va poder edificar una mesquita a [[Bagdad]] (la sisena) coneguda com a Bab Harb ([[993]]) i va declarar hereu (davant una assemblea de peregrins) al seu fill Muhammad, amb títol d'al-Ghàlib billah.
A partir de l'any [[1000]] Baha al-Dawla es va instal·lar a Shiraz i Iraq va esdevenir de fet una província del seu regne, en la que el califa tenia certa autonomia. En aquest temps va poder restablir la ''khutba'' en nom del califa abbàssida a [[Bahrayn]] (Aràbia Oriental) i la [[Yamama]] (Aràbia central). Baha al-Dawla va proposar ([[1004]]) al xerif Abu Ahmad al-Musawi com a gran cadi, síndic dels alides, president del tribunal d'abusos i emir del peregrinatge, però el califa s'hi va oposar, per disconformitat en l'exercici de magistratures principals pels alides defensant el règim sunnita que ell mateix representava. El [[1008]] es va produir un incident polític religiós quan Ibn Masud va fer una lectura de l'alcorà que fou considerada inexacte pels sunnites, i el califa va reunir una comissió que va condemnar la interpretació d'Ibn Masud (abril de [[1008]]); un xiïta que llençar una maledicció, fou detingut i executat. En aquest temps la propaganda fatimita era intensa i es deixava notar a [[Bagdad]] i l'emir Kirwash de [[Mossul]] (que dominava fins [[al-Anbar]]) va fer la ''khutba'' en nom del califa fatimita (agost del [[1010]]).
| |||