An-Nàssir ibn Alannàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: separada -> separada, ja que el |
|||
Línia 2:
Va assassinar el seu cosí [[Bulugguín ibn Muhàmmad]] i el va succeir; va poder consolidar el seu poder al obtenir hàbilment diversos suports importants, com els de l'emir d'[[Sfax]], Hammú ibn Mal·lil, i el del ''[[muqàddam]]'' de [[Qaixtíliya]].
Governava sobre les províncies d'Ashir, Mliana, Alger, Hamza (Bouira) i Constantina, i poc després de pujar al poder també a Biskra, que va recuperar després d'haver estat un temps separada, ja que el governador s'havia revoltat contra Bulugguín ibn Muhàmmad. Una delegació de xeics de l'[[Ifríqiya]], on el zírida [[Tamim ibn al-Muïzz]] només governava a la regió entre [[Sussa]] i [[Gabès]] (i encara en aquesta darrera hi havia un poder independent) li va demanar el nomenament d'un governador pels seus territoris que serien feudataris dels hammadites. An-Nasir va designar a Abd-al-Haqq ibn Abd-al-Aziz ibn Khurasan que fou el fundador de la dinastia [[khurasànida]] de [[Tunis]].
Amb el suport de nombroses tribus berbers i dels àrabs [[hilàlides]] athbadj, va envair la Ifriquiya amb un gran exèrcit. Tamin ibn al-Muizz tenia el suport dels àrabs hilàlides riyàhides ([[Banu Riyah]]). La batalla decisiva es va lliurar a [[Sabiba]], entre [[Kairuan]] i [[Tebessa]] i an-Nasir fou derrotat ([[1065]]) podent tornar amb prou feines a la Kala dels Banu Hammad (via Constantina) amb només 200 homes. El Magreb central va quedar obert als hilàlides i els berbers sanhadja, suport de la dinastia hammadita, van ser destruïts o posats en fuita. Els athbadj van esdevenir hegemònics al Magreb central i els Banu Riyah van aconseguir l'hegemonia a Ifriquiya. La [[Qala dels Banu Hammad]] va quedar amenaçada i an-Nasir es va haver d'establir en un altra lloc i el 1067 va ocupar el territori dels berbers bidjaya i es va establir a la vila de [[Bidjaya]] (antiga ''Saldae'') que va anomenar al-Nasiriyya (nom que no va arrelar) i va declarar exempts als habitants de pagar el kharadj (l'impost de la terra); encara que residia a les dues viles, aquesta situació de semi capitalitat va afavorir el desenvolupament de [[Bugia]] (moderna [[Bejaia]]) que va esdevenir la seva residència permanent i capital des de el [[1068]]/[[1069]]. A Bugia va construir el palau de la Perla (Kasr al-Lulu).
| |||