Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia Ming»

m
Corregit: fracassà -> fracassà, ja que en
(Robot estandarditza plantilles de referències)
m (Corregit: fracassà -> fracassà, ja que en)
L'[[exèrcit]] de l'imperi era impressionant. En el cens de 1393 es recull que a l'exèrcit de l'Imperi hi havia cinc mariscals, disset comandants, un per cadascuna de les disset regions, amb 329 guarnicions d'uns 6.000 homes cadascuna. A la capital de l'imperi hi havia 2.747 oficials, 206.280 soldats i 4.751 cavalls; a la resta del paìs, 12.742 oficials, 992.154 soldats i 40.329 cavalls.
 
Per garantir l'estabilitat dels exèrcits, l'emperador Hongwu va decretar que el càrrec de [[soldat]] seria hereditari. Tothom rebia un tros de terra per satisfer les seves necessitats, i hi podia treballar el 70% del seu temps; la resta, es dedicava a la preparació militar. Aquest sistema tenia els seus beneficis perquè permetia el cultiu de terres verges; malauradament, a partir del segle XV, aquest tipus d'organització fracassà, ja que en època de crisi els soldats venien les seves terres i migraven, integrant-se en activitats civils. Entre el 1450 i el 1550 l'estat es va veure obligat cada vegada més a fer crides al servei militar, i després a contractar [[mercenari]]s. Es creà el servei en la milícia local, ''minbing'' (tropes civils), que a partir de [[1494]] es convertí en obligatori. Però aquest sistema tampoc no acabà de funcionar i es creà un tipus d'impostos destinats a la contractació de mercenaris, de tropes més ben remunerades i que eren les tropes d'elit, com els monjos-soldats [[Shaolin]].
 
== El cens de 1393 ==
1.123.232

modificacions