Ibn al-Àixath: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar a una campa -> articipar en una campa
m Corregit: bones -> bones, ja que Mu
Línia 3:
Abd-ar-Rahman ibn Muhammad va participar en l'activitat política del seu pare. El [[686]] va combatre al costat de [[Musab ibn al-Zubayr]] a la [[batalla d'Harura]] contra l'aventurer xiïta [[Al-Mukhtar ben Abi Ubayd]], i va instigar a Musab a matar als presoners sembla que per venjar al seu pare. L'octubre del [[691]] el califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] (685–705) va derrotar i matar Musab a la vora del [[Dudjayl]]. Va passar llavors al servei del califa Abd-al-Màlik i el seu germà [[Bixr ibn Marwan]] (governador de l'Iraq amb seu a Kufa) li va encarregar participar en una campanya contra els kharigites al front de 5000 milicians de Kufa, dirigits per l'omeia Khalid ibn Abd Allah ibn Khalid ibn Asid (començament del [[692]]); els [[kharigites]], que s'havien acostat a [[Ahwaz]], es van retirar després de 20 dies de lluita.
 
Abd al-Rahman va anar després a [[Rayy]] d'eon fou nomenat governador per Bish ibn Marwan. Durant uns tres anys deixa de ser esmentat. El [[694]] al-Hadjdj ibn Yusuf (al-Hadjdjadj ibn Yusuf), potser a causa de les queixes del habitants d'Hedjaz, fou traslladat al govern d'Iraq, on acabava de morir Bishr ibn Marwan, el germà del califa. El govern que se li va donar no incloïa el [[Sistan]] (Sidjistan) ni el [[Khurasan]] però si el [[Djibal]] i [[Pèrsia]], el que el convertia en el superior d'Abd al-Rahman. Al-Hadjdjadj va haver de combatre als [[kharigites]] azarika ([[azraquites]]) i després de la seva victòria la seva jurisdicció fou ampliada al Khurasan i Sistan ([[697]]) delegant el govern de Khurasan en el general [[Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra]] (697-701). Al mateix temps a Mossul el cap kharigita [[Shahib ibn Yazid]] que tenia el suport dels Banu Shayban, feia incursions al territori entre Iraq i el [[Diyar Bakr]] i cap a l'interior de l'Iraq, i amb pocs homes va obtenir diverses victòries. Al-Hadjdjadj va cridar al general Abd al-Rahman des de Rayy i li va donar un exèrcit de 6000 cavallers, per combatre a Shahib; Abd al-Rahman va seguir els consells del general Uthman ibn Said al-Djazal, que havia tingut ocasió de patir en carn pròpia l'habilitat de Shahib, i va fer una campanya amb molta precaució; com que la lluita s'allargava el governador de [[Madain]] Uthman ibn Katan es va queixar a al-Hadjdjadj i aquest va ordenar a Abd al-Rahman atacar, però fou derrotat pels kharigites que li van causar entre 720 i 1120 baixes, fugint els que van sobreviure cap a [[Kufa]] on també va arribar el general derrotat però es va amagar fins que al-Hadjdjadj li va concedir el ''aman'' (perdó). Les relacions dels dos homes devien ser bones, ja que Muhammad, fill d'al-Hadjdjaj, s'havia casat amb una germana d'ibn al-Ashath, però progressivament es van deteriorar: Abd al-Rahman era molt orgullós, es titulava ''Nasir al-Muminin'' (Ajudant dels Creients) i es considerava destinat a crear un imperi de les tribus iemenites; al-Hadjdjadj cada cop en desconfiava més, i el caràcter d'aquest feia el futur imprevisible.
 
Al Sistan o Sidjistan, del que depenia el [[Kabulistan]], el sobirà d'aquest territori esmentat com el Rutbil (probablement el Zunbil) resistia als musulmans; un dels sobirans va derrotar greument al governador delegat de Sistan, Ubayd Allah ibn Abi Bakra (698); per posar fi a la resistència i dominar tota la regió, al-Hadjdjadj va enviar des de [[Kirman]] (on suposadament havia estat enviat per castigar a un cap militar que no havia ajudat al governador de Sistan contra el Zunbil de Kabulistan) un gran exèrcit sota el comandament del general Abd al-Rahman ibn al-Ashath; pel seu magnífic equipament l'exèrcit fou conegut com l'"exèrcit dels galls d'indi" (Djaysh al-tawawis).