Jacques Lacan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: llenguatge -> llenguatge, ja que és |
m Corregit: estructural -> estructural, ja que el |
||
Línia 114:
===La importància del llenguatge===
Alumne i analitzat de Jacques Lacan, Charles Melman afirma: «En primer lloc, es requereix per Lacan de ressaltar allò que Freud no va poder o no va osar fer, fou mostrar com el llenguatge és allò que regula la nostre relació amb el món, així com amb nosaltres mateixos.»<ref>Charles Melman, a "Collectif ,Quartier Lacan : Témoignages sur Jacques Lacan, L'Espace Analytique, Denoël", 2001, 106 p. (ISBN 2207252531).</ref>
El pensament de Lacan podria ser definida com una teoria estructural del desig i del llenguatge. Teoria del desig, ja que l'essència de l'ésser humà és el desig per Spinoza, i Lacan fou un gran lector de Spinoza al llarg de la seva vida. Teoria del llenguatge, ja que és per aquesta teoria que es té accés a l'inconscient. I teoria estructural, ja que el llenguatge respon a les lògiques internes que les investigacions lingüístiques del segle XX van acordar sota el terme d'estructura.<ref>« La structure, c'est le langage. » digué Lacan en la seva única intervenció per televisió. cf. Télévision, réalisation Benoît Jacquot, 1973. Disponible a www.ubu.com [archive].</ref> Ara bé, l'estructura, per Lacan, és a la vegada allò que produeix i allò que conforma la realitat de l'inconscient. En efecte, l'inconscient no és un no-conscient, l'inconscient respon a un conjunt de processos actius.<ref>Per una explicació pedagògica de la concepció de l'inconscient actiu, oposada a la concepció de l'inconscient tòpic (un simple lloc que acull els continguts no-conscients), es pot recórrer a les respostes donades per Lacan a les qüestions realitzades pels estudiants de la Facultat de Lletres de Paris a "Cahiers pour l'analyse", nº 3, Paris, Seuil, octobre de 1975.</ref>
Així, mentre Lacan avança la teoria dels tres ordres (del Real, del Simbòlic i de l'Imaginari), ho fa donant-hi suport mitjançant les seves reflexions sobre la natura, i no del llenguatge en general, de l'home, l'ésser que parla (que Lacan reanomenarà el parlésser "''le parlêtre''"). El fet de posseir un llenguatge ens fa fora, d'alguna manera, del món: així neix el Real, allò que no pot ser anomenat, allò que no descobreix el llenguatge. El llenguatge en el qual nosaltres naixem conté valors, organitza el món en el qual viurem abans, fins i tot, que estiguem vius; aquesta dimensió que organitza i distribueix el valor, d'allò que Lacan anomena, el Simbòlic. Pel que fa a l'imaginari, organitza la manera com el subjecte es percep, mitjançant la mediació dels altres i del llenguatge en el qual s'hi troba.
| |||