Límit arbori: diferència entre les revisions

El '''límit arbori, límit de creixement dels arbres '''o''' línia arbrada''' és la línia que forma l'hàbitat on els [[arbre]]s són capaços de créixer. Més enllà d'aquesta línia no ho poden fer perquè les condicions ambientals passen a ser inapropiades, normalment per les temperatures massa fredes o manca d'humitat suficient. En alguns casos també es distingeix un límit addicional on els arbres poden fer un [[Tronc (botànica)|tronc]]. El límit arbori és, en general, més alt a la [[solana]] d'una muntanya que no pas a l'[[obaga]]. A mesura que els arbres s'acosten al límit arbori es van fent més raquítics i els darrers arbres són ja nans i prostrats formant masses arbustives. Si aquesta situació la causa el vent s'anomena formació [[krummholz]] paraula derivada de l'[[alemany]] que vol dir 'fusta torta'. El límit arbori com altres línies frontereres naturals (com la dels llacs) es veuen ben definides des de la distància, però vist més de prop s'aprecia una transició gradual a la majoria de llocs. Als [[Països Catalans]] el límit arbori per altitud només es troba a [[Catalunya]], als [[Pirineus]] i [[Prepirineus]]. El límit per secada no apareix, ja que les espècies mediterrànies autòctones de pins ([[Pi blanc]] i [[Pi pinyoner]]) viuen bé per sobre d'una pluviometria de 250 litres, pluja que se supera en tot el territori.