Palau d'Hivern: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: monumental -> monumental, ja que ha |
||
Línia 30:
[[Caterina II de Rússia]] (1729-1796) va fer edificar una nova part anomenada l'Ermitage (Эрмитаж), on rebia els convidats i on guardava la seva [[pinacoteca]] particular. És d'aquesta part on el Palau d'Hivern va rebre el nom de [[Museu de l'Ermitage]]. Fou [[Alexandre I de Rússia]] (1777-1825) qui va declarar el palau museu imperial.
El palau fou construït amb una aspecte monumental, ja que havia de reflectir la grandesa i el poder de la [[Rússia Imperial]]. Des del palau, el [[tsar]] i [[autòcrata]] de totes les russies governava sobre un territori de 22.400.000 km² (quasi 1/6 de la superfície continental terrestre) i sobre 176,4 milions de persones. És producte del disseny de nombrosos arquitectes, entre els quals destaca el treball de [[Bartolomeo Rastrelli]], en el que es va denominar l'estil [[barroc isabelí]]; el palau verd i blanc posseeix una forma de rectangle allargat. L'edifici conté 1.786 portes, 1.945 finestres, 1.500 habitacions i 117 escales. La seva façana principal té una longitud de 150 m i 30 m d'altura. La reconstrucció de 1837 no va modificar l'aparença exterior, tot i això, es van redissenyar grans sectors del seu interior en una gran varietat d'estils i gustos, pel qual el palau és descrit com "un palau del segle XIX inspirat en un model d'estil [[rococó]].
Al 1905, el palau fou escenari del [[Diumenge Sagnant (1905)|diumenge sagnant]], tot i què per aquesta data la família imperial de [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] ja havia optat per fixar la seva residència al palau d'Alexandre que es troba més retirat i més segur al complex de [[Tsàrskoie Seló]], i tan sols tornaven al Palau d'Hivern en ocasions molt especials o de naturalesa formal. Després de la Revolució de febrer de 1917, durant un temps breu, el palau fou la seu del govern provisional rus, liderat per [[Aleksandr Kérenski]]. Posteriorment aquell mateix any, el palau fou atacat per un grup de soldats i mariners de l'[[exèrcit roig]]— el que fou un acte transcendental per al futur naixement de l'estat soviètic.
| |||