Diferència entre revisions de la pàgina «Príncep elector»

m
Corregit: interregne -> interregne, ja que el
m (Corregit: operativa -> operativa, ja que el)
m (Corregit: interregne -> interregne, ja que el)
Inicialment, els electors escollien qui havia de ser el "Rei dels Romans", títol que prenia el rei d'Alemanya. El Rei dels Romans només podia prendre el títol d'emperador un cop era coronat pel Papa. En molts casos el Papa va voler coronar un rei amb qui estava enemistat, o els reis no buscaven la coronació imperial. Però la no acceptació papal només privava d'usar el títol d'emperador, no a la capacitat de regnar. Eventualment la [[dinastia dels Habsburg]] va posar a fi a les coronacions papals, i a partir de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]] els escollits pel col·legi electoral eren proclamats directament emperadors electes.
D'acord amb la Butlla d'Or, abans d'un mes després de la mort d'un monara els electors havien de ser convocats per l'Arquebisbe de Magúncia. Durant l'interregne, el poder imperial seria exercit pels dos vicaris imperials: l'elector de Saxònia regnaria a les zones governades per la llei saxona (Saxònia, Westfàlia, Hannover i el nord 'Alemanya) i l'elector palatí exerciria de vicari de la resta de l'Imperi (Francònia, Suàbia, el Rin i el sud d'Alemanya). En molts casos, però, no hi havia interregne, ja que el nou rei s'havia escollit en vida de l'anterior.
A partir del segle XV s'imposà el costum de celebrar les eleccions a Frankfurt, tot i que també n'hi hagué a Colònia (1531), Regensburg (1575 i 1636), i Augsburg (1653 i 1690). Els electors podien comparèixer-hi personalment,delegar el seu vot en un altre elector, o enviar un representant les credencials del qual havien de ser validades per l'arquebisbe de Magúncia.
1.150.164

modificacions