Propietats emergents: diferència entre les revisions

m
Corregit: principi -> principi, ja que l'
m (Corregit: real -> real, ja que el)
m (Corregit: principi -> principi, ja que l')
El concepte d'entropia es pot ampliar a altres tipus de sistemes no termodinàmics com ara als sistemes vius o els sistemes socials i en general a qualsevol sistema complex autoadaptatiu. En aquests casos l'entrada d'energia en els sistemes sovint no produeix més desordre intern sinó al contrari, més ordre o organització. D'alguna manera sembla que aquest comportament contradigui el segon principi de la Termodinàmica. En aquests sistemes les estructures o formes preexistents (determinades per la seva història) representa una informació acumulada que permet la canalització de l'energia entrant en determinades direccions. Això fa que l'entropia del sistema no augmenti sinó que disminueixi com a resultat de l'entrada d'energia.
 
La contradicció del segon principi de la Termodinàmica és només aparent. L'organització preexistent en aquests sistemes permet l'exportació de l'entropia a l'exterior del sistema. Si es considera conjuntament el sistema i el seu entorn com un supersistema aleshores no es viola el segon principi, ja que l'entropia del supersistema, format pel sistema i el seu entorn, en conjunt augmenta. De fet res a l'Univers pot violar el segon principi de la Termodinàmica.
 
El que s'està dient es podrà entendre si es considera com es distribueix l'energia en els ecosistemes. Una part de la radiació solar entrant és canalitzada pels sistemes fotosintètics dels vegetals per transformar aquesta energia en energia d'enllaç químic que es troba a les molècules orgàniques reduïdes com ara els sucres. Aquesta energia emmagatzemada pot ser utilitzada per sintetitzar noves molècules que donen lloc a una millora de l'estructura de la cèl·lula (en més ordre o organització interna).
1.166.778

modificacions