Qara Qoyunlu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nets -> néts Muhammad Umar de [[
m Corregit: problema -> problema, ja que el
Línia 23:
En aquest temps Kara Mehmed es va dedicar a consolidar el seu poder, va derrotar a l'emir d'[[Urfa]] i Djabar, Döger Salim Beg, que actuava contra els peregrins procedents de Mossul, que va haver de fugir a territori [[mameluc]], va assetjar Mardin on va derrotar a Malik Isa i es va casar amb la seva filla i amb el suport de Mitahharten d'[[Erzincan]] va derrotar a la confederació dels aq qoyunlu que estaven al servei de diversos emirs, i als que va obligar a servir al seu aliat el cadi [[Burhan al-Din]]; el [[1387]] va fer front a l'atac de [[Tamerlà]] als seus territoris i quan es va retirar a Transoxiana va aprofitar per ocupar [[Tabriz]] ([[1388]]) on va deixar una guarnició retornant a Anatòlia oriental on un dels seus principals generals, Pir Hasan Beg (fill de Husayn Beg que havia estat assassinat per Bayram Khodja el [[1351]]) s'havia revoltat. Pir Hasan s'havia destacat en els combats contra Tamerlà i havia adquirit un gran prestigi, el qual va aprofitar per revoltar-se amb la intenció de venjar la mort del seu pare; Pir Hasan va derrotar i matar a Kara Mehmed en combat el [[1389]], apoderant-se del principat de [[Mossul]].
 
Però no totes les tribus sotmeses als qara qoyunlu el van reconèixer, i una part es va unir a l'entorn de Misr Khodja, fill de Kara Mehmed. No obstant aquesta era de caràcter debil cosa que aviat es va posar en evidència; llavors els emirs van aclamar emir al seu germà Qara Yússuf. Les batalles entre Pir Hasan i Qara Yússuf van causar moltes baixes als dos bàndols però no van tenir un resultat decisiu. Llavors va intervenir Döger Salim Beg de Djabar que va mitjançar per aturar els combats; la mort de Pir Hasan el [[1391]] no va solucionar finalment el problema, ja que el seu fill Husayn Beg va ocupar el seu lloc.
 
Aprofitant les absències de Tamerlà, es va apoderar de Tabriz algunes vegades i va fer presoner a Atlamish, governador de l'Awnik (Auniq = Altzniq) i un dels caps de l'exèrcit timúrida, que va enviar a Egipte ([[1395]]), però quan Tamerlà va envair [[Anatòlia]] oriental ([[1400]]) Qara Yússuf va haver de refugiar-se amb el sultà otomà [[Baiazet I]]; aquest asil fou l'excusa de Tamerlà per envair els dominis otomans. Quan Tamerlà va entrar a territori otomà, Qara Yússuf va fugir ([[1402]]) i va marxar a l'Iraq on va ajudar al seu gendre Ahmad ibn Uways a reprimir una revolta del seu fill; Qara Yússuf, que havia reunit un exèrcit de turcmans per lluitar contra el gran sultà i a l'Iraq, es va apoderar d'[[Erzincan]] i va aconseguir recuperar una part del seu antic poder aprofitant la retirada de Tamerlà; però quan va demanar suport a Ahmad aquest no li va enviar. <ref>els djalayàrides li havien de donar per tornar a recuperar els seus antics dominis (en reciprocitat per l'ajuda que ell els havia donat a la guerra civil)</ref> Qara Yússuf va decidir utilitzar les seves forces per envair els dominis djalayàrides i va atacar [[Bagdad]] ([[1403]]). Tamerlà va marxar cap a la regió, va derrotar a Qara Yússuf, i va entrar a Bagdad per tercer cop. Tan Ahmed com Qara Yússuf van haver de fugir pel desert cap a Damasc, on varen aconseguir arribar i van ser rebuts pel governador [[mameluc]] Shaykh, que va comunicar la seva arribada al Sultà, que es va sentir molt incòmode amb els nous hostes i va ordenar empresonar-los, i més tard va ordenar executar-los, orde que el governador Shaykh va desobeir.