Roland Joffé: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Roland Joffé}} a partir de sv:Roland Joffé
m Corregit: èxit -> èxit, ja que el
Línia 20:
Roland Joffé és alumne del Liceu francès Charles-de-Gaulle de Londres abans d'estudiar a la [[Universitat de Manchester]].
 
Roland Joffé comença una carrera de realitzador de cinema el 1984, amb èxit, ja que el seu primer llargmetratge, ''[[Els crits del silenci]]'', guanya tres [[Oscar]]s. La pel·lícula és el fresc dramàtic d'una [[Cambodja]] mutilada després de la invasió de [[Phnom Penh]] pels [[Khmers Rojos]], a través de la història d'amistat que lligarà un periodista americà amb el seu ajudant local. Joffé s'imposa des de llavors com un cineasta compromès, desitjant abans de tot ensenyar la veritat. Aquesta mateixa preocupació li fa realitzar l'any següent la trastornadora pel·lícula ''[[The Mission]]'', pintura subtil de la conquesta i del domini espanyol al [[Nou Món]] el [[segle XVIII]]. La pel·lícula, portada per dos actors excepcionals, [[Jeremy Irons]] en el paper d'un sacerdot catòlic i [[Robert De Niro]] com a mercenari espanyol, és una obra mestra i rep la [[Palma d'or]] al [[Festival de Canes]] el 1986. A Roland Joffé li agrada descobrir universos totalment diferents tot posant en exergue destinacions d'excepció. El 1991 ''[[La ciutat de l'Alegria]]'' ens fa descobrir la misèria dels nens dels carrers de [[Calcutta]] a través del recorregut d'un cirurgià anglès que va anar a l’[[Índia]] buscant un sentit a la seva vida. A ''[[The Scarlet Letter]]'' (1991), la història dolorosa d'una jove dona embarassada enamorada d'un pastor serveix de canemàs per a una pintura de l'Amèrica intolerant i puritana del [[segle XVII]].
 
El realitzador abandona un temps les "pel·lícules històriques" - el temps de rodar ''[[Goodbye Lover]]'' (1999), comèdia dramàtica sobre la parella i les seves dificultats - però hi torna de seguida amb ''[[Vatel]]''. Allà Roland Joffé s'interessa per la misèria de l'home en ressuscitant el tribunal de [[Lluís XIV de França]] i el més cèlebre cuiner de la història a qui la seva massa gran consciència professional va empènyer fins a la mort.