Diferència entre revisions de la pàgina «Sidames»

1 byte afegit ,  fa 7 anys
m
Corregit: i -> i, ja que la
m (Corregit: fins el(s) -> fins al(s))
m (Corregit: i -> i, ja que la)
El '''Sidama''' ([[Gueez]]: ሲዳማ ) és un poble o ètnia d'[[Etiòpia]] del sud la pàtria del qual és l'anomenada Zona de Sidama a la regió dels [[Pobles del Sud]] (oficialment Nacions, Nacionalitats i Pobles de la Regió Meridional) a [[Etiòpia]]. En compten 2.966.474 sidames (un 4,01% de la població) dels que 149.480 són habitants urbans; és la cinquena nació més important en nombre a Etiòpia.<ref name="Census 2007">[http://www.csa.gov.et/pdf/Cen2007_firstdraft.pdf "Census 2007"], primer esborrany, Taula 5</ref> La seva llengua s'anomena [[Sidamo|Sidaamu-afoo]], que segons el cens nacional de 1994 era la llengua vernacla d'un 99,5% d'aquest grup ètnic.<ref>[http://www.csa.gov.et/surveys/Population%20and%20Housing%20Census%201994/survey0/data/docs%5Creport%5CAnalytical_Report%5CK07_ana.pdf ''1994 Population and Housing Census of Ethiopia: Results for Southern Nations, Nationalities and Peoples' Region'', Vol. 2], Taula 2.16 (accés 30 de desembre de 2008)</ref> Segons una autoritat, la majoria dels sidames practica les seves creences tradicionals, i només durant els anys 1960 que els missioners europeus van arribar a la seva regió, alguns van adoptar la nova fe predicada.<ref name=Hameso>S. Y. Hameso, Trevor Trueman, Temesgen M. Erena 1997</ref> Tanmateix, segons el cens nacional de 1994, només un 14,9% practiquen creences tradicionals mentre la majoria (un 66,8% ) és [[protestant]], un 7,7% és [[musulmà|musulmana]], un 4,6% [[catòlic|catòlica]] i un 2,3% són [[Església Ortodoxa Etíop|cristians Ortodoxs Etiòpics]].<ref>1994 Population and Housing Census of Ethiopia: Results for Southern Nations, Nationalities and Peoples' Region'', Volum 2, Taula 2.20 </ref>
 
El sidames van conservar la seva herència cultural, incloent-hi la seva religió tradicional i llengua fins als últims anys de la dècada de 1880 durant la conquesta per l'emperador [[Menelik II]].<ref name=Hameso/> Abans d'això, el sidames tenia els seus propis sistemes administratius ben establert que dataven com a mínim del segle IX, que derivava d'una coalició de regnes sidames. Aquests regnes s'estenien per la regió de [[Gibe]]. Com a resultat de la marginació i, ja que la llengua no tenia alfabet propi, molt poc ha estat escrit sobre els sidames; molts no van poder assistir mai a escola fins al 1975, després que el [[Derg]] va pujar al poder el 12 de setembre de 1974.
 
Avui el país dels sidames té només un nombre petit d'escoles i de serveis de salut, que són insuficients, encara que l'ensenyament primari ha augmentat últimament.<ref>[http://jimmatimes.com/article.cfm?articleID=17040 "Primary education in Ethiopia"], ''Jimma Times''</ref> La gent s'ha queixat repetidament que Sidama no té autonomia regional al país i ha demanat al govern la concessió de la seva pròpia regió als sidames. Hi ha unes quantes justificacions per aquest argument: primer els sidames constitueixen al voltant d'un 20% de la població total a la regió dels Pobles del Sud<ref name="Census 2007"/> amb una contribució econòmica significativa al govern central; segon, els 40 grups ètnics més petits a la regió pertanyen als tres grups socioculturals i lingüístics principals és a dir, grups kuxític (Sidama, Alaba, Tambaro, Qewenna, [[Danta]] (Dubamo), Maraqo, Konso, [[Hadiya]], Kambata), omòtic ([[Wolayta]], Gamo, Gofa, Dawuro, Konta, etc.), i semitic (els [[Gurage]]). Després de la caiguda del règim militar el maig del 1991, el Govern de Transició d'Etiòpia va donar suport a cinc regions separades dins de la que fou finalment la regió dels Pobles del Sud; aquestes regions s'establien basant-se en elements socioculturals, lingüístiques i similituds econòmiques i seguien un arranjament administratiu similar al fet pel règim del Derg una mica abans de la seva caiguda. Sidama, Gedeo i Burji pertanyien a una de les cinc regions independents. Tanmateix, aquelles cinc regions foren dissoltes sense consulta a les poblacions de la regió, per formar una supra regió; i tercer, l'arranjament administratiu apropiat és essencial per a l'eficàcia administrativa, el lliurament eficaç de serveis socials i econòmics i el desenvolupament econòmic més ampli possible.
1.154.433

modificacions