Surgència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Corregit: humanes -> humanes, ja que dó |
||
Línia 3:
Les ''' surgències ''' són un fenomen oceanogràfic que consisteix en el moviment vertical de les masses d'aigua, de nivells profunds cap a la superfície. A aquest fenomen s'anomena ''' aflorament ''' i les aigües superficials presenten generalment un moviment de divergència horitzontal característic.
== Surgència costanera ==
La surgència costanera és la més coneguda, i la més relacionada a les activitats humanes, ja que dóna origen a les zones pesqueres més productives. Les aigües profundes són riques en nutrients que inclouen [[nitrat]] i [[fosfat]], que són producte de la [[putrefacció]] de matèria orgànica enfonsada des de les aigües superficials. Quan és portada a la superfície, aquests nutrients són utilitzats pel [[fitoplàncton]], juntament amb [[diòxid de carboni]] (CO<sub>2</sub>) dissolt i energia solar, per produir [[Compost orgànic|compostos orgànics]] a través del procés de [[fotosíntesi]]. D'aquesta manera les regions de surgències resulten en llocs de molt alts nivells de [[producció primària]] (la quantitat de [[carboni]] fixat pel fitoplàncton) en comparació a altres àrees de l'oceà. L'alta producció primària indueix l'activitat de la [[xarxa tròfica]] ja que el fitoplàncton és la base de l'aliment oceànic.
La clau de la física que dóna l'aixecament a les surgències costaneres és la [[força de Coriolis]], per la qual les corrents produïdes pel vent tendeixen a dirigir cap a la dreta en el [[hemisferi nord]], i cap a l'esquerra en el [[hemisferi sud]]. Per exemple, quan el vent bufa ja sigui cap a l'equador en un límit oceànic oriental o quan bufa cap al pol nord en un límit oceànic occidental, les aigües costaneres són portades fora de la costa per acció del [[transport d'Ekman]], i és reemplaçada per aigües més denses des de baix.
| |||