Tafilalt: diferència entre les revisions

Després de l'establiment del protectorat el [[1912]], quan es va produir la partició de [[Marroc]] entre [[França]] i [[Espanya]], la regió de Tafilalt era un centre agrícola i comercial i el conjunt d'establiments eren considerats la tercera ciutat del país rivalitzant amb [[Fes]] i [[Marràqueix]] amb no menys de 150.000 habitants. Era també un centre de proveïment d'armes pels nòmades i sedentaris de la regió, i un refugi pels elements rebels que atacaven als francesos a la frontera amb Algèria i que atacaven les caravanes que encara feien el comerç saharià. El ''khalifa'' de Tafilalt [[Mulay al-Mahdi]], cansat de pagar les multes que les potències protectores li imposaven pels saquejos de caravanes en les que tenien interessos, va demanar als francesos de restaurar l'ordre a la zona de Tafilalt. Els francesos estaven interessats en l'ocupació efectiva de Tafilalt, ja que obrien el camí de l'alt [[serralada de l'Atles|Atles]] i el Djebel Saghro. Els francesos, que controlaven els territoris de les tribus dels daddes i els draa, lleials al paixà de Marràqueix [[Thami El Glaoui]], (Al-Haj T'hami al-Mezouari al-Glaoui) van enviar una missió a ighmart que havia estat fortificada el segle XIX per [[Mulay Hasan]] (Hasan I). El berbers Ait Atta es van oposar a la presència francesa però foren derrotats i els francesos van establir una sèrie de posicions militars a la vora de Tafilalt i van reclutar nadius per servir en les forces colonials, però sense poder controlar la regió que es va resistir fins al 1933. El [[1916]] un príncep reial, Mulay Abdallah, fill de Hassan I i germà del califa, va encapçalar la resistència contra els francesos i va agafar probablement el títol de sultà. La seva bandera fou la vermella de la dinastia. El [[1917]] els francesos van iniciar les operacions i de [[1918]] al [[1932]] van destruir les viles rebels i el camps i infraestructures de reg.