Televisió d'alta definició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: HD -> HD, ja que ai
m Corregit: -> , ja que fa
Línia 19:
MPEG-2 és el còdec més emprat actualment en les transmissions d'HDTV, però per a estalviar amplada de banda es fa servir un [[submostreig de croma]] 4:2:0 YCbCr i una [[Quantificació (processament d'imatge)|quantificació]] de 8 bits, encara que MPEG-2 suporta fins a un submostreig de croma 4:2:2 YCbCr i una quantificació de 10 bits. És d'esperar que H.264 i VC-1 es converteixin en els més utilitzats en un futur pròxim perquè són més eficients, i, de fet, alguns operadors alemanys com [[ProSieben]] ja l'utilitzen ara.
 
Un altre detall d'HDTV és la possibilitat de connectar-se amb un equip de so [[5.1]], ja que fa servir el còdec d'àudio [[Dolby Digital AC-3]].
 
Els senyals d'HDTV habitualment són en mode [[720p]] (1280×720, [[escombrat progressiu]]) o bé [[1080i]] (1920×1080, [[entrellaçat]]), els quals tenen requeriments semblants d'amplada de banda. També existeix el mode [[1080p]], però és menys utilitzat actualment perquè té el doble d'amplada de banda que el 1080i per al mateix nivell de compressió.