Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC): diferència entre les revisions

Fou [[cònsol romà|cònsol]] amb [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi Corneli Escipió]] el [[218 aC]], en iniciar-se la [[Segona Guerra Púnica]]. Li fou assignada la província de [[Sicília]], ja que els romans no creien que [[Anníbal]] pogués passar els [[Alps]]. L'any [[218 aC]] Semproni fou enviat a l'Àfrica amb 160 quinqueremes per aplegar forces i provisions, mentre que Escipió fou enviat a [[Hispània]] per interceptar [[Aníbal]]. A Sicília va fer la guerra als cartaginesos i va conquerir ''Melita'' ([[Illa de Malta|Malta]]) que estava en poder de [[Cartago]]. Al seu retorn a [[Lilibea]] va anar al nord de l'illa amb una flota per enfrontar-se a la flota púnica, a la que va rebutjar. Llavors fou cridat a Itàlia pel seu col·lega Escipió, que havia estat ferit i era acosat per les forces d'[[Aníbal]] després de la [[batalla de Tesino]], i com que era hivern no es va atrevir a anar per la [[mar Adriàtica]] i va creuar l'estret de [[Messina|Messana]] i va pujar fins [[Ariminium]] en 40 dies. Allí es va reunir amb el seu col·lega que era a l'esquerra del [[Trèbia]]. Va arribar al desembre i contra el consell de Escipió, Semproni va dirigir un ambiciós atac a la [[batalla de Trèbia]]. El seu exèrcit va carregar contra una trampa d'[[Aníbal]] i va ser envoltat per les forces del germà d'Aníbal, [[Magó Barca]]. Malgrat que va ser una derrota sagnant, Tiberi Semproni i una força de 10.000 legionaris es van obrir pas a través de les línies cartagineses fins a la seva rereguarda i van escapar; els dos cònsols es van haver de refugiar darrere les muralles de ''Placentia''.