Zanjan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Al inici -> A l'inici |
m Corregit: mesos -> mesos, ja que le |
||
Línia 6:
Hamdullah [[Mustawfi]], historiador i viatger persa, diu que Zanjan fou fundada per [[Ardashir I]], el primer rei [[sassànida]], amb el nom de "Shahin". Fou conquerida als sassànides pels àrabs dirigits per al-Barra ibn Azin el 645, després d'[[Abhar]] i de [[Qazvín]]. S'esmenta sota els musulmans com a part de la [[província del Jibal]], associada generalment a Abhar a uns 80 kms al sud a la frontera de l'[[Azerbaidjan]] amb [[Daylam]] i [[Rayy]]. A l'inici del segle IX [[al-Baladhuri]] diu que els habitants, cansats dels atacs dels bandits i de les operacions dels governadors locals es van posar sota protecció del governador de [[Rayy]] (Pèrsia del nord), que era al-Kasim, el fill d'[[Harun al-Rashid]]; així Zanjan fou part dels dominis privats del califat; però al segle X va caure en mans de les dinasties [[daylamites]] com els [[musafírides]]. Fou després [[buwàyhida]], [[seljúcida]] i dels [[atabegs de l'Azerbaidjan]]; vers 1224 fou governada per [[Djalal al-Din Manguberti]], [[khwarizmshah]] però fou devastada pocs anys després pels mongols que van demolir els murs; els mongols apreciaven les terres de pastures entre Zanjan i Tabriz, a les que van donar el nom de districte d'Uryad (que va originar el dels mongols [[oirats]], després [[calmucs]]). No gaire lluny de Zanjan, cap al sud, hi havia la capital [[ilkhànida]] [[Sultaniyya]]. [[Arghun Khan]] fou enterrat a Sudjas, prop de Zanjan. En aquest temps (segles XIII-XIV) els habitants eren perses i parlaven [[pahlavi]]. va ser després domini [[timúrida]], dels [[kara koyunlu]] i dels [[ak koyunlu]] fins a caure en mans dels [[safàvides]] vers el 1500.
Al segle XVI i XVII les disputes entre safàvides i [[Imperi Otomà|otomans]] van afectar a Zanjan, però no va ser teatre de cap fet especial. Al segle XIX fou el centre de la religió dels [[babis]]; de la ciutat era natural Mulla Muhammad Ali Hudjdjat al-islam Zanjani, un dels seus principals adeptes; el 1850 els babis es van revoltar a la ciutat, i la rebel·lió va durar uns mesos, ja que les forces del govern no podien combatre als revoltats amb eficàcia. Sembla que la resistència local va afavorir la decisió d'executar al [[Sayyid Alí Muhàmmad|Bab]] (juliol del 1850). La revolta fou reprimida finalment però la ciutat encara va donar altres notables babis i després [[Baha'i|baha'is]].
Integrada en la [[província de Gilan]] va formar el ''sharistan'' de Zanjan, però després va formar una província independent. El 1930 es va obrir a Zanjan una estació ferroviària entre Teheran i Tabriz. El 1950 la població s'estimava en 48.000 habitants. El 1996 la població era de 286.295 habitants.
| |||