Gran Idea: diferència entre les revisions

Els exèrcits otomans de [[Mehmet II]] van provocar la [[caiguda de Constantinoble]] el [[1453]], la ciutat va ser saquejada i l'església de [[Santa Sofia]] convertida en una [[mesquita]]. Els otomans van prendre successivament [[Atenes]] el [[1458]], el [[Despotat de Morea]] al [[Pel·loponèsPeloponès]] el [[1460]], i l'[[Imperi de Trebisonda]] al nord-est d'[[Anatòlia]] el [[1461]]. Així van desaparèixer els últims vestigis de l'[[Imperi Bizantí]], absorbits per l'Imperi Otomà, i no va quedar cap estat grec independent.

No obstant això, l'administració otomana va reconèixer que hi havia una població que es podia considerar "grega". El sistema otomà dels ''millet'' organitzava la població de l'imperi en ''nacions''. Hi havia un ''millet'' otomà, un altre de jueu, i un ''millet-i Rum'' o grec, que de fet incloïa tots els [[Església Ortodoxa|cristians ortodoxos]], tant si parlaven grec, com búlgar, com romanès. Aquesta ambigüitat va jugar un paper important posteriomentposteriorment a l'hora de definir els límits de la nació grega.

El signe de l'opressió era principalment l'impost del ''haradj''. Fins a finals del segle 17 s'hi afegia el ''paidomazoma'' (l'obligació de proporcionar [[geníssers]]). Aquests impostos, i a més el seguit de deduccions dels sous que feien els nombrosos funcionaris, eren molt impopulars entre la població local. Les diverses revoltes com la [[RevolucióRevolta d'OrloffOrlov]] van portar sovint a un augment dels impostos com a càstig.<ref>Per exemple a l' ''Itinéraire de Paris à Jérusalem.'' de [[François-René de Chateaubriand|Chateaubriand]], Édition Folio, 2005, p. 214-215.</ref>