Aristarc de Samos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més senzill com era la
m Corregit: entorn a la Te -> entorn de la Te
Línia 2:
'''Aristarc''' (''Arístarkhos'' {{polytonic|Αρίσταρχος}}, ''Aristarchus'') ([[310 aC]] - [[230 aC]]) era un [[astrònom]] i [[matemàtic]] [[Antiga Grècia|grec]], nascut a [[Samos]], [[Grècia]]. Ell és la primera persona que proposa el [[Teoria heliocèntrica|model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]], col·locant el [[Sol]], i no la [[Terra]], en el centre de l'univers conegut.
 
Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica [[Biblioteca d'Alexandria]] en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades de l'[[antiguitat clàssica]]. En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema [[Teoria geocèntrica|geocèntric]]. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut [[Aristòtil]] fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn ade la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.
 
Alguns planetes com [[Venus (planeta)|Venus]] i, sobretot, [[Mart (planeta)|Mart]] descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien orbitar el Sol i aquest al seu torn orbitar respecte la Terra. Açò ja va ser un gran bot conceptual però inclús era un model parcialment geocèntric.