Albert Manent i Segimon: diferència entre les revisions

A la facultat de Dret conegué personatges com [[Josep Maria Ainaud de Lasarte]] i [[Ramon Folch i Camarasa]]. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història (incloent-hi celebrades biografies literàries, com la de [[Carles Riba]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], Jaume Bofill i Mates ([[Guerau de Liost]]), [[J. V. Foix]], [[Marià Manent]] i [[Tomàs Garcés]]). Per altra banda, va participar activament en la resistència catalanista contra [[Francisco Franco|Franco]] (també des de l'exili). El 1949 participa en la publicació d'una ''Antologia Poètica Universitària'' (150 exemplars) juntament amb [[Josep Maria Espinàs]], [[Joan Raventós]], [[Josep Maria Ainaud]]... Volien demostrar que hi havia una nova generació amb empenta. El text que encapçala l'antologia el 1950 és d'Albert Manent. També col·laborà a la revista ''Curial'' amb [[Joaquim Molas]], [[Antoni Comas]], [[Miquel Porter]], Cabestany... Aquells anys assisteix a classes de català que donava [[Joan Triadú]] a casa de [[Josep Maria Folch i Torres]] i participa en lectures poètiques a casa Sunyer. Més endavant, en democràcia, ha treballat en l'Administració de la [[Generalitat de Catalunya]] amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del president [[Jordi Pujol]], a qui conegué durant els anys d'universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català). Del [[2000]] al [[2004]] va ser director del Centre d'Història Contemporània i des de la seva fundació ([[1980]]) fins al [[2010]] va presidir la [[Societat d'Onomàstica]]; en aquest any va ser substituït per [[Josep Maria Albaigès i Olivart]]. Ha col·laborat amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb [[Serra d'Or]], de la qual fou un dels fundadors.<ref>Guillem Molla, {{AELC|manenta}}</ref>