Diferència entre revisions de la pàgina «Rod Steiger»

20 bytes afegits ,  fa 6 anys
m (claudàtor)
La carrera de Steiger com a actor va començar mentre realitzava serveis civils en la marina després de la guerra. L'ajuda que l'estat prestava als soldats que tornaven del front li va permetre inscriure's en la New School for Social Research, on va estudiar art dramàtic. El 1951 va ser alumne de l'American Theater Wing i després del famós [[Actor's Studio]], escola d'interpretació de la qual Steiger va ser un dels estudiants més dotats. Va tenir l'ocasió d'intervenir en la pel·lícula ''Teresa'' en què va fer una correcta interpretació. Mentre va continuar al teatre i a la televisió li van oferir el paper protagonista de la versió televisiva de ''Marty'', per la qual [[Ernest Borgnine]] havia guanyat un [[Oscar]]. Poc després va tenir la seva autèntica oportunitat en el cinema, en aconseguir el paper principal en el clàssic ''La llei del silenci'', al costat de [[Marlon Brando]], pel·lícula amb què es va donar a conèixer àmpliament, obtenint una nominació per l’[[Oscar al millor actor secundari]].
Steiger va ser un gran actor de caràcter. Alguns crítics deien que en les seves actuacions exagerava els seus personatges. Tanmateix, li va tocar encarnar durant una bona part de la seva trajectòria com a actor de cinema individus durs, i fins i tot violents, encara que de vegades també capaços de mostrar el seu costat humà; exemples d'això són les pel·lícules ''[[Yuma (pel·lícula)|Yuma]]'' de [[Samuel Fuller]] (amb [[Sara Montiel]]) i ''[[En la calor de la nit]]'', amb [[Sidney Poitier]], per la que va rebre l'[[Oscar al millor actor]], i en la qual interpreta el cap de policia d'un petit poble del Sud, que ha d'acceptar la visita d'un agent del [[FBI]] de raça negra per aclarir un crim.
 
El físic de Steiger no era atractiu. El seu aspecte no era especialment agradable i era corpulent. Per això li van donar repetidament papers de personatges de ficció i reals de caràcter fort. Així va interpretar Al Capone a la pel·lícula del mateix nom de [[1959]], i a Napoleó a ''Waterloo'', pel·lícula de [[1970]], en la que va realitzar una caracterització extraordinària del personatge històric. En una etapa més avançada de la seva carrera, Steiger va fer també diverses pel·lícules a [[Europa]]. Els directors europeus amb els que va treballar van saber aprofitar el seu estil d'actuació tan expressiu, aconseguint no obstant això interpretacions més equilibrades.
173.860

modificacions