Diferència entre revisions de la pàgina «Doctrina Social de l'Església»

Robot estandarditza plantilles de referències
(Robot estandarditza plantilles de referències)
:''Un cop més exhortem el nostre poble a que tingui un paper actiu a la vida pública, i que contribueixi a la consecució del bé comú de tota la família de la humanitat així com al del seu propi país. Hem d'esforçar-nos, a més, a la llum de la Fe i amb la força de l'amor, a assegurar que les diverses institucions, bé siguin econòmiques, socials, culturals o polítiques, no estiguin per crear obstacles, sinó per facilitar o, al menys, fer menys ardorosa el perfeccionament de la gent tant en l'ordre natural de les coses com sobrenatural.''<ref>[[Pacem in Terris]] § 146.</ref>
 
Aquest document, publicat en un dels moments àlgids de la [[Guerra Freda]], també incloïa una denúncia de la [[cursa d'armaments nuclears]] i una crida per a l'enfortiment de les [[Nacions Unides]]. <ref name="BusyC" />
 
=== El Concili Vaticà II ===
:''La joia i l'alegria, la tristesa i l'angoixa del nostre temps, especialment d'aquells que són pobres o afligits, són el goig i l'alegria, la tristesa i l'angoixa dels seguidors del Crist també.''<ref>[[Gaudium et Spes]] § 1.</ref>
 
Altres documents conciliars, com ''[[Dignitatis Humanae]]'', esbossats principalment pel [[Companyia de Jesús|jesuïta]] americà [[John Courtney Murray]], tenen actualment importants aplicacions al magisteri social de l'església sobre la llibertat. <ref>Catholic Social Teaching: 1891-Present</ref>
=== Pau VI ===
Igual que el seu predecessor, el Papa [[Pau VI]] es fixà en les diferències en salut i desenvolupament entre l'oest industrialitzat i el Tercer Món a la seva encíclica ''[[Populorum Progressio]]'' de 1967 (''El Desenvolupament dels Pobles''). Afirma que només la llibertat de comerç internacional no és adequada per a corregir aquestes disparitats i donà suport al paper de les organitzacions internacionals en dirigir-se a aquesta necessitat. El Papa Pau demanà a les nacions riques que trobessin les seves obligacions morals vers les nacions pobres, apuntant la relació entre el desenvolupament i la pau. La intenció de l'Església no és prendre partit, sinó advocar per la dignitat humana bàsica:
:''Experimentada en els afers públics, l'Església... "busca un únic objectiu: portar endavant la tasca del Crist mateix sota la direcció del l'Esperit"... Però com que l'Església viu a la història, ha "d'interpretar els signes dels temps i interpretar-los a la llum de l'Evangeli." Compartint les aspiracions més nobles d'homes i dones i pateix quan veu que no se satisfan, vol ajudar-los a obtenir el seu flux ple, i això és el perquè s'ofereix a tots aquells que tenen el seu mateix atribut característic: una visió global de l'home i de la raça humana.''<ref>[[Populorum Progressio]] §13.</ref>
 
Al maig de 1971, la carta apostòlica ''[[Octogesima Adveniens]]'', dirigida al desafiament de l'urbanisme i a la pobresa urbana i destacava la responsabilitat personal dels cristians a respondre a la injustícia. Amb motiu del desè aniversari del [[Concili Vaticà II]] (26 d'octubre de 1975), Pau VI publicà ''[[Evangelii Nuntiandi]]'' (''Evangelització al Món Modern), on declarava que combatre la injustícia és una part essencial de l'evangelització dels pobles moderns. <ref name="BusyC" />
 
=== Joan Pau II i el nou mil·leni ===
 
=== Caritat ===
A ''[[Caritas in Veritate]]'', l'Església Catòlica afirma que la "''[[caritat]] és al cor de l'Església''". Totes les responsabilitats i tots els compromisos adquirits per aquesta doctrina deriven de la caritat que, d'acord a l'ensenyança de Jesús, és la síntesi de tota la llei ({{Citar Bíblia|Mt|22:36-40}}). Dóna una substància real a la relació personal amb Déu i amb el veí; és el principi no només de la microrelació, sinó que amb els amics, els membres de la família o amb els petits grups. <ref>[[Caritas in veritate]] § 2.</ref>
 
L'Església ha escollit el concepte de "caritat en veritat" per evitar una degeneració en un sentimentalisme on l'amor esdevé buit. En una cultura sense amor, hi ha un risc fatal de perdre l'amor. Sent una presa fàcil de contingents emocionals i opinions subjectives, hom abusa de la paraula "amor" i aquesta queda distorsionada, fins al punt de significar el contrari. La veritat allibera la caritat dels límits d'una emoció que la priva de contingut i relació social, així com d'un fidelisme que la priva dels drets humans. A la veritat, la caritat mostra la dimensió pública de la fe en Déu i la Bíblia.<ref>[[Caritas in veritate]] §3.</ref>
Els catòlics s'oposen a les accions considerades com atacs a la vida humana, com l'[[avortament]],<ref>[[Evangelium Vitae]] § 62.</ref> l'[[eutanàsia]],<ref>[[Evangelium Vitae]] § 65;, [[Catecisme de l'Església Catòlica]] § 2277.</ref> la [[pena de mort]], el [[genocidi]], la [[tortura]], els atacs directes i intencionats contra els no-combatents en una guerra, així com qualsevol llevament intencionat de la vida humana innocent. A la constitució pastoral del [[Segon Concili Vaticà]] sobre el paper de l'Església al món modern ''[[Gaudium et Spes]]'' es diu que ''des del moment de la seva concepció la vida ha de ser protegida amb la major cura.''<ref>[[Gaudium et Spes]] § 51.</ref> L'Església no s'oposa a la guerra en totes les circumstàncies, sinó que la teologia moral generalment ha posat èmfasi en la [[teoria de la guerra justa]].
 
Als darrers anys, alguns catòlics han defensat la no aplicació de la [[pena de mort]],<ref>[[Evangelium Vitae]] § 56.</ref> encara que fins i tot els més oposats reconeixen que ''el magisteri tradicional de l'Església no exclou el recurs de la pena de mort, si aquest és l'únic mode practicable de defensar les vides dels éssers humans contra el seu agressor''. <ref name="ReferenceB">[[Catecisme de l'Església Catòlica]] § 2267.</ref> El [[Catecisme Romà]] diu que la pena capital és una
 
{{cita|mena d'assassinat legal que correspon a les autoritats civils, a les que se'ls dóna el poder sobre la vida i la mort, mitjançant l'exercici legal i judicios de castigar els culpables i protegir els innocents. L'ús just d'aquest poder, lluny d'implicar el crim de l'assassinat, és un acte d'obediència suprema a aquest [[Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments# Pena de mort|Manament que prohibeix l'assassinat]]. La finalitat d'aquest Manament és la preservació i la seguretat de la vida humana. Ara els càstigs inflingits per l'autoritat civil, que són els venjadors legítims del crim, naturalment tendeixen a aquest fi, car donen seguretat a la vida mitjançant la repressió de l'ultratge i la violència. D'ací venen les paraules de [[David]]: ''Al matí he mort a tots els impius de la terra, que podria matar tots els que fan inquina de la ciutat del Senyor''. <ref>http://www.cin.org/users/james/ebooks/master/trent/tcomm05.htm</ref>}}
 
En relació a la mateixa preocupació sobre la cita anterior del Catecisme Romà, el [[Catecisme de l'Església Catòlica]], més recent, també diu que la pena capital:
{{cita|''El magisteri tradicional de l'Església no exclou, suposant la comprovació absoluta de la identitat i de la responsabilitat del culpable, al recurs de la pena de mort, quan aquest és l'únic mode practicable per defensar les vides dels éssers humans de manera efectiva contra l'agressor. Si, en canvi, els mitjans incruents són suficients per defensar-se de l'agressor i per protegir la seguretat de les persones, l'autoritat pública ha de limitar-se a aquests mitjans, car corresponen millor a les condicions concretes del bé comú i són més d'acord a la dignitat de la persona humana. Avui, de fet, tenint presents els mitjans de l'Estat per reprimir eficaçment el crim convertint en inofensiu aquell que l'ha comès, sense deixar-lo definitivament de la possibilitat de redempció, els casos d'absoluta necessitat per la supressió del criminal... són molt rars, si no pràcticament inexistents.''|Joan Pau II, Evangelium vitae 56.]."<ref name="ReferenceB"/><ref>http://www.vatican.va/archive/ENG0015/__P7Z.HTM</ref>}}
 
Els éssers humans creients estan fets a imatge i semblança de Déu. <ref>{{Citar Bíblia|Gn|1:26}}</ref> La doctrina catòlica ensenya a respectar tots els humans basant-se en una dignitat inherent. D'acord a Joan Pau II, cadascun dels éssers humans "''està cridat a la plenitud de la vida que excedeix de lluny les dimensions de la seva existència terrenal, car consisteix en compartir la mateixa vida de Déu.''<ref>[[Evangelium Vitae]] § 2.</ref> Els catòlics s'oposen al [[racisme]] i a d'altres formes de [[discriminació]]. Al 2007, la [[Conferència Episcopal dels Estats Units]] va escriure que:
 
{{cita|''El magisteri catòlic sobre la dignitat de la vida ens crida... per prevenir el genocidi i els atacs contra els no-combatents, per oposar-se al racisme, i per superar la pobresa i el patiment. Les Nacions estan cridades a protegir el dret a la vida buscant maneres efectives per combatre els malvats i el terror sense haver de recórrer als conflictes armats, llevat com a darrer recurs, cercant sempre en primer lloc resoldre les disputes mitjançant mètodes pacífics. Venerem la vida dels nens al ventre, les persones de les persones que moren a les guerres i de fam, i de fet les vides de tots els éssers humans com a fills de Déu.''<ref>''[http://www.usccb.org/bishops/FCStatement.pdf Formant consciències per a una ciutadania fidel, una crida a la responsabilitat política dels bisbes catòlics dels Estats Units], Conferència Episcopal dels Estats Units {{en}}</ref>}}
D'acord al [[llibre del Gènesi]], [[Déu]] digué «''No és bo que l'home estigui sol''»<ref>{{Citar Bíblia|Gn|2:18}}</ref> L'Església Catòlica ensenya que l'home ja no és només un animal sagrat, sinó que també és un animal social, i que la [[família]] és la unitat primera i bàsica de la societat. Defensa una visió complementària del matrimoni, la vida familiar i el lideratge religiós. El desenvolupament total humà té lloc en la relació amb els altres. La família (basada en el [[matrimoni]] entre un home i una dona) és la primera i fonamental unitat de la societat i és el santuari per la creació i la criança dels [[nen]]s. Conjuntament, les famílies formen [[comunitat]]s, les comunitats formen un [[estat]] i, conjuntament, a través del món cada ésser humà és part de la família humana. Com aquestes comunitats s'organitzen políticament, econòmicament i socialment és de la major importància. Cada [[institució]] ha de ser jutjada per com augmenta o disminueix la vida i la dignitat dels éssers humans.
 
La Doctrina Social de l'Església s'oposa a les aproximacions [[col·lectivisme|col·lectivistes]] com el [[comunisme]], però a l'hora també rebutja polítiques de ''[[laissez-faire]]'' sense restricció i la noció que un [[mercat lliure]] produeix automàticament [[justícia social]]. L'estat té un paper moral positiu per jugar quan la societat no aconsegueixi una distribució justa i equiparable dels recursos amb un mercat totalment lliure.<ref>Economic Justice, [http://www.osjspm.org/major_themes.aspx Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref> Tothom té el dret de participar en la vida econòmica, política i cultural de la societat<ref>Participation, [http://www.osjspm.org/major_themes.aspx Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref> i, sota el principi de la [[subsidieraritat (catolicisme)|subsidieritat]], les funcions de l'estat han de tenir lloc al nivell més baix. <ref>Role of Government and Subsidiarity, [http://www.osjspm.org/major_themes.aspx Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref>
 
=== Drets i responsabilitats ===
 
=== Opció preferent pels pobres i vulnerables ===
Jesús ensenyà que el [[Dia del Judici]] [[Déu]] preguntarà a tots què van fer pels pobres i pels necessitats: «'' tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu''».<ref name="ReferenceA"/><ref>{{Citar Bíblia|Mt|31:46}}</ref> Això queda reflectit en el Codi de Dret Canònic, que constata que ''Els fidels tenen també el deure de promoure la justícia social, així com recordant el precepte del Senyor, ajudar els pobres amb els seus propis bens''. <ref>{{citar ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__PT.HTM | títol= Codi de Dret Canònic - canon 222 §2 | consulta=18 de maig de 2013|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=www.vatican.va }}</ref> <ref>1983 CIC, [http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__PU.HTM canon 222 §2].</ref>
 
Mitjançant les paraules, pregàries i obres hom ha de mostrar solidaritat i compassió vers els pobres. Les polítiques de les institucions públiques han de mostrar «''l'opció preferencial pels pobres''» a l'avantguarda de tot. La prova moral de qualsevol societat és «''com tracta els seus membres més vulnerables. Els pobres tenen el dret moral més urgent a la consciència de la nació. Estem cridats a mirar les decisions de política pública en termes de com afecten els pobres.''»<ref>Option for the Poor, [http://web.archive.org/web/20060216183419/http://www.osjspm.org/cst/themes.htm Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref>
382.445

modificacions