Nacionalistes d'Esquerra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar a les elecc -> articipar en les elecc
Cap resum de modificació
Línia 62:
El [[31 de desembre]] de [[1979]] foren escollits els 57 representants del Consell Polític i els 15 membres del secretariat. Reberen l'adhesió de 54 regidors de comarques. El 3 de febrer de [[1980]] celebraren la seva primera assemblea de dones a [[Manresa]].
 
Es presentaren a les [[eleccions autonòmiquesal catalanesParlament de Catalunya (1980)|eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]], però patien al competència del [[Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional|BEAN]], amb qui intentaren formar un bloc únic, però fracassaren. El 18 de març organitzaren un Gran Míting dels Països Catalans al [[Palau dels Esports de Barcelona]], amb les actuacions de [[Celdoni Fonoll]] i [[Lluís Llach]] i el suport de polítics d'arreu dels Països Catalans com [[Vicent Andrés i Estellés]], [[Eliseu Climent]], Biel Oliver, [[Sebastià Serra]] i Pere Jofre ([[Partit Socialista de Mallorca]]), [[Josep Maria Llompart]], [[Isidor Marí Mayans]], [[Miquel Mayol]]
([[Esquerra Catalana dels Treballadors]]), [[Andreu Murillo Tudurí]] ([[Partit Socialista de Menorca]]) i [[Vicent Ventura]]. Els resultats foren:
 
Línia 125:
 
== Dissolució ==
Pel desembre de [[1983]] insisteix en formalitzar un pacte nacional d'esquerres, de cara a les eleccions autonòmiquesal Parlament de Catalunya de [[19 d'abril]] de [[1984]] i renovà contactes amb [[ERC]] i [[PSUC]], que compta amb suport de [[Felip Solé i Sabarís]], [[Josep Dalmau]], [[Montserrat Roig]] i [[Manuel de Pedrolo]], entre d'altres.
 
Dins ERC l'anomenat sector renovador, encapçalat per [[Jaume Nualart i Serrats]] era partidari de pactar amb NE, mentre que el secretari d'organització [[Heribert Barrera]] n'era contrari. Quan aquest sector fou exclòs del partit es presentaren a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984]] amb les sigles '''Entesa de l'Esquerra Catalana''', i els resultats foren: