Kwame Nkrumah: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de imperialisme -> d'imperialisme
Línia 59:
Nkrumah va triar com a residència presidencial el castell de [[Fort Christiansborg]], l'antiga residència del governador britànic, un lloc que en el passat havia servit per al mercadeig d'[[esclau]]s, i que els servidors presidencials consideraven ''embruixat''; la tria d'aquest va iniciar el distanciament de Nkrumah amb els seus conciutadans. Sense majors interessos vers els esports, el menjar o la comoditat, Nkrumah deia dedicar-se exclusivament al treball. Segons la seva confident i secretària personal Erica Powell, Nkrumah desconfiava dels seus col·legues i vivia una existència solitària.{{sfn|Meredith|2005|p=24}}
 
Nkrumah tenia la intenció de convertir [[Accra]] en una base política i econòmica per a la independència de tot el continent africà. L'any [[1958]] va organitzar una conferència per promoure la revolució pacífica africana, a la qual van assistir tres-cents representants, entre els quals es trobaven [[Julius Nyerere]], [[Joshua Nkomo]], [[Kenneth Kaunda]], [[Hastings Banda]], [[Patrice Lumumba]], [[AmilcarAmílcar Cabral]], [[Holden Roberto]] i [[Tom Mboya]].{{sfn|Meredith|2005|p=29}}
 
Nkrumah promulgava, en els seus escrits, la creença en un [[socialisme]] ''moderat'' per [[Àfrica]], sense negar els avantatges d'alguns aspectes del sistema de producció [[capitalista]], si bé sempre va ser un ferm oponent del [[imperialisme]] occidental. El seu pla per a desenvolupar l'economia africana es basava en industrialitzar la regió, de manera que es reduís les importacions i la balança de pagaments millorés. Considerava que el socialisme tenia el potencial d'operar un ràpid creixement a l'Àfrica, car Nkrumah estava impressionat per l'experiència de desenvolupament industrial ràpid ocorreguda a la [[Unió Soviètica]] i en els països socialistes europeus, així com pel''estat de benestar''. A més, jutjava que la forma de vida tradicional a l'Àfrica reunia moltes similituds amb el socialisme.
Línia 74:
 
D'altra banda, Nkrumah va construir gran nombre de valuoses obres públiques: molts hospitals, escoles i carreteres, i un sobre tot el gran complex hidroelèctric en el [[riu Volta]]. El seu entusiasme a l'hora de construir infraestructures, però, va atreure a empresaris estrangers qui van descobrir que ''una idea ambiciosa i un suborn'' podien aportar-los grans concessions governamentals. Així es van construir, per exemple, enormes i costoses sitges per al cacau, per a descobrir més tard que eren inutilitzables.{{sfn|Meredith|2005|p=184}}
 
=== Declivi ===