Gorgan (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar als [[sínod -> articipar en els [[sínod |
m Corregit: missió complerta no s' -> missió completa no s' |
||
Línia 10:
El lloc de la ciutat (potser anomenada ''Zadrakarta'') estava a l'antiga regió d'[[Hircània]] (''Hyrcani'' o ''Hyrcana'' clàssica, ''Varkâna'' dels perses) que vol dir "terra de llops". Era un establiment sassànida que formava part de la província que els àrabs anomenaren [[Gran Khorasan|Khorasan]], però sota el califat va formar una província separada ([[Gurgan]]) que va agafar el nom de la capital provincial [[Gonbad-e Qabus|Gurgan]] o Djurdjan, una ciutat diferent a la riba del [[riu Gorgan]] en la confluència amb el [[Kormarud]].
La primera incursió musulmana a la regió fou sota el califa [[Uthman ibn Affan]], dirigida per [[Saïd ibn al-As]] el [[650]]/[[651]]; el governant local va pagar un tribut de 200.000 [[dirham]]s. [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] hi va tornar sota [[Muàwiya I]] més de deu anys després, però la submissió
Una nova ciutat es va establir al costat de [[Zadrakarta]] que fou anomenada '''Astarabad''' segons una de les tradicions perquè es va edificar sobre el llogaret d'Astarak.<ref> altres etimologies l'associen als noms setara = estrella i astar =mula </ref> [[Ibn Hawkal]] la descriu com una de les quatre principals viles del Gurgan (després de [[Gurgan d Djurdjan]], [[Abaksun]] i [[Dehestan]]. El [[nestorianisme]], que va tenir un [[bisbat]] a la regió que va participar en els [[sínode]]s del [[430]], [[499]] i [[577]], es va extingir en una data desconeguda probablement al [[segle X]].
| |||