Diferència entre revisions de la pàgina «Juli Vallmitjana i Colomines»

m
Corregit: eu nom complert. La -> eu nom complet. La
m (Robot elimina entitats HTML)
m (Corregit: eu nom complert. La -> eu nom complet. La)
El 1896 els seus pares adquiriren a la Diputació de Lleida els terrenys del balneari de [[Caldes de Boí]] per a la seva explotació; i allí que s'hi anà amb l'Isidre Nonell i en Ricard Canals. D'aquelles valls els interessà en gran mesura el fenomen del [[cretinisme]], una forma d'[[hipotiroïdisme]] fruit de l'[[endogàmia]] produïda per l'isolament que patien els habitants de les valls pirinenques. Durant tres mesos, el seu amic Nonell dibuixà tipus afectats de cretinisme, que, en tornar, exposà a Barcelona i, més tard, a París.
 
Començà a freqüentar els barris marginals de Barcelona amb els seus amics i aviat manifestà un interès personal per la realitat social i humana que s'hi vivia. Concretament s'interessà pel món dels [[gitano]]s i, en general, pels baixos fons. De tots aquests nois de casa bona que visitaven els barris baixos, Vallmitjana fou l'únic que hi acabà convivint de debò, transcendint la curiositat per la mala vida i amarant-se d'un món que alhora que el seduïa l'esgarrifava. Allí, doncs, trobà inspiració per a la seva obra escrita, un retrat tant profund que sovint es fa difícil separar el que és crònica del que és ficció. La popularitat de Vallmitjana li vingué de l'obra literària: abandonà la pintura tot iniciant una època d'activitat febril, primer escrivint narracions i ben aviat obres de teatre, primer amb el nom de '''''Juli V. Colominas''''' i després ja amb el seu nom complertcomplet.
 
La seva obra és exponent de la seva experiència directa amb el món dels marginats. És un testimoni autèntic que en cap moment perd la seva cruesa. Transmet emocions mitjançant la descripció del que ha vist i del que ha viscut, però, volgudament, no s'atura en cap moment a analitzar aquesta realitat. A partir de 1930, però, deixà de publicar, tot i que seguí escrivint. En aquells anys patí alguns episodis de depressió que el feren ingressar a l'[[Institut Pere Mata]] de Reus. Malgrat això, a la darrera part de la seva vida visqué de forma acomodada gràcies al taller que havia fundat el seu pare i que s'havia anat consolidant en gran part gràcies a la seva dona Anna Maria Vallés i Ribó (+1961). Morí el 1937 a la Clínica Rabassa de Barcelona per una infecció postoperatòria després d'una intervenció de pròstata. Deixà tres fills: Federica (+1982), David (1903-1985) i Abel (1910-1974).<ref>{{ref-llibre|cognom=Maspoch|nom=Mònica|títol=Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida|any=2008|isbn=978-84-96696-02-0|consulta=14 d'agost 2013|pàgina=209|edició=1a ed.}}</ref>
1.123.794

modificacions