Diafragma (òptica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: conegudes com aberracions -> conegudes com a aberracions
m Corregit: ). Per tant al enfoc -> ). Per tant, en enfoc
Línia 18:
La capacitat que té un objectiu per deixar passar la llum s'anomena '' lluminositat ''. Una de les maneres d'indicar aquesta lluminositat és mitjançant el número f que es defineix com la divisió de la [[distància focal]] de l'objectiu pel diàmetre de l'obertura efectiva. Aquesta relació dóna lloc a una escala normalitzada en progressió de <math> \sqrt{2}</math>: 1 1,4 2 2,8 4 5,6 8 11 16 22 32 45 etc. El salt d'un valor al següent s'anomena [[pas (fotografia)|pas]]. El valor mínim que pot tenir el nombre f és 0,3. Encara que aquest valor és inabastable en la pràctica.
 
Estrictament parlant, el nombre f no depèn de la distància focal de l'objectiu, sinó de la distància a la qual hi ha el centre òptic (el node únic d'una lent prima amb la mateixa potència que l'objectiu) de la imatge que forma. Quan l'objectiu està enfocat "a infinit" aquesta distància resulta ser la inversa de la potència de l'objectiu (distància focal). Per tant, alen enfocar a altres distàncies la lluminositat canvia, reduint. Aquesta variació està minimitzada perquè quedi dins d'un terç de pas de la lluminositat teòrica aportada pel nombre f. En cinema si es té en compte aquesta variació i es fan servir dos nombres per a indicar la lluminositat: el fy el t. El f és calculat i serveix per determinar la profunditat de camp. El t és el nombre f teòricament corresponent a la lluminositat real mesura. Aquests números no solen diferir en més d'un terç de pas.
 
=== Diafragma i profunditat de camp ===