m
Corregit: recels al efect -> recels en efect
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al -> en afirmar que l'exèrc |
m Corregit: recels al efect -> recels en efect |
||
Línia 36:
{{AP|Setge de Saraqusta (778)}}
A principis de l'any [[778]] Carlemany estava en plens preparatius per a l'expedició. La noblesa va acudir a la convocatòria, creient-se que el punt de reunió va ser la ciutat aquitana de [[Poitiers]]. La reina Hildegarda s'hauria quedat al palau de
Casseuil, al Bordelès a quatre km de la Réole a la desembocadura del Dropt a la Garona. Componien l'expedició nombrosos comtes i altres nobles acompanyats d'alguns dels seus familiars i dels seus servidors; també hi havia nombrosos clergues. Els membres estrictament militars estaven integrats pels oficials dels nobles i els soldats. Per part del rei van acudir diversos oficials de l'administració (senescals, vescomtes, comtes palatins, jutges i altres) que al seu torn disposaven d'algunes tropes. Cada noble ostentava la seva pròpia ensenya distintiva, i procedien de [[Nèustria]] i d'[[Aquitània]]. El propi Carlemany ostentava el comandament suprem. El rei va va escriure al Papa [[Adrià I]] per explicar-li els motius de l'expedició, doncs se suposa que havia despertat alguns recels
Mentre l'exèrcit real es concentrava a Aquitània, un altre exèrcit format per nobles borgonyons, austrasians, bavaresos, llombards, provençals i gals o gots de [[Septimània]], es va concentrar en algun punt de la província [[Narbonense]] (la Septimània), tal vegada a [[Nimes]]. Les fonts són precises en afirmar que l'exèrcit era molt nombrós,<ref> "''Hispaniam quam maximo poterat belli aparatu adgreditur''”. La cita correspon als Anals Reials i la traducció podria ser una mica així com: “un grandiós aparell militar va avançar cap a Hispania”. També els Annales Metenses fan referència a la importància de l'exèrcit: “''His innumerabilibus legionibus tota Hispania contremuit''” (“innombrables soldats van fer estremir Hispània”)</ref> encara que resulta difícil quantificar-lo. En aquella època els exèrcits eren sovint unes desenes, a tot estirar uns centenars d'homes. Els dos exèrcits reunits pel rei franc havien de ser uns quants milers (potser prop d'uns quinze mil homes) el que realment podia considerar-se una força molt poderosa.
|