Diferència entre revisions de la pàgina «Gal·lípoli»

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Corregit: 1421]] al escla -> 1421]] en escla
m (Corregit: potencia -> potència)
m (Corregit: 1421]] al escla -> 1421]] en escla)
Venècia va signar un acord amb [[Musa Celebi]] que li garantia el lliure transit pels estrets, però derrotat Musa, [[Mehmet I]] no el va confirmar. El [[1415]] una flota otomana va atacar territori venecià a la [[mar Egea]], i la flota veneciana dirigida per Pietro Loredano va marxar cap a Gelibolu i va destruir en revenja la flota otomana quan va sortir del port on estava protegida ([[29 de maig]] de [[1416]]). Tot i la victòria absoluta els venecians van haver de seguir protegint els seus mercants amb vaixells de guerra per creuar els Estrets. A les negociacions de pau de 1419, Venècia va insistir en el lliure transit.
 
El [[1421]] alen esclatar la guerra civil entre [[Murat II]] i Mustafà, els bizantins esperaven recuperar Gelibolu negociant però cap dels dos els va voler cedir la base. A la guerra de [[1423]]-[[1430]] entre Venècia i Turquia per [[Salònica]], els venecians van atacar diverses vegades Gelibolu; com que alguns mercants venecians foren capturats l'almirall Silvestro Mocenigo va entrar al port de Gelibolu, però fou rebutjat sense poder destruir la flota otomana. Poc després el fortí proper de Lapseki fou destruït per evitar que caigués en mans dels venecians. El [[1453]] fou ocupada [[Constantinoble]] pels turcs però Gelibolu va romandre la base de la flota otomana.
 
El [[1463]] quan va esclatar [[Guerra Turcoveneciana (1463–1479)|una nova guerra]] amb la [[República de Venècia]], [[Mehmet II]] va fer construir dos fortaleses als dos costats de l'estret del [[Dardanels]], però Gelibolu va restar la base naval principal fins al [[1515]] quan la base del [[Corn d'Or]] la va superar. Després va perdre progressivament importància. Fins al [[1533]] fou capital d'un sandjak del beglerbeglik de [[Rumèlia]]. Llavors es va incorporar a la província del Kapudan Pasha i fou capital de l'eyalat de [[Djazir-i Bhar-i Sefid]]; el [[1600]] formaven aquest eyalat les ''nahiyes'' de Geliblou-Evreshe, Lemnos, Tàsos, Malkara-Harala, Abri, Keshan, Ipsala, i Gümüldjina. El [[1864]] va esdevenir un sandjak (liwa) del wilayat d'Edirne que el 1870 tenia 6 kada (districtes): Gelibolu, Sharkoy, Firedjik, Keshan, Malkara i Enoz; més tard fou reduït als tres kada de Keshan, Murefte i Sharkoy. El búlgars van arribar a la vora de la ciutat el [[1912]]. Els grecs la van ocupar entre [[1920]] i [[1922]].
1.133.422

modificacions