Gnuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més important de la fam
m Corregit: stícia al emperador Herac -> stícia a l'emperador Herac
Línia 5:
La figura més important de la família fou [[Mejej Gnuni]] que fou [[marzban]] d'Armènia del [[518]] fins al [[548]]. En el govern anterior, vers el [[515]] o [[516]], els huns Sabirs van fer una incursió des el Caucas fins a Armènia i Àsia Menor (fins al Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Mejej va prendre mesures per evitar un altra incursió i el [[527]] quant els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar. A Metje el va succeir el [[548]] Gushnasp-Vahram.
Un altre [[Mejej II Gnuni|Mejej Gnuni]] fou nomenat per l'emperador [[Heracli]] ''[[magister militum]]'' (la dignitat de grans cançoners hereditaris a Armènia l'havien perdut a l'Imperi). El [[630]] Mejej va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega, i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a [[Teodosiòpolis d'Armènia]] a sotmetre's a les doctrines de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia bizantina un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode ([[631]]). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia ([[632]]). El marzban d'Armènia [[Varastirots Bagratuni]] es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia i Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el rei persa Rostam II, i en va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. Allí va demanar justícia ala l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals ([[634]]). Però mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven més compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'Àfrica. El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mejej Gnuni però es va poder escapar, va convèncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar ''magister militium''.
Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de [[Bagrevand]] de [[25 d'abril]] del [[772]] que va posar fi a la revolució nacional. Els qaisites de [[Djahap al-Qaisi]] van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert fundant l'[[emirat de Manazkert]].