Diferència entre revisions de la pàgina «Imad-ad-Din Zengi I»

m
Corregit: bligar al emir [[Ban -> bligar a l'emir [[Ban
m (Corregit: altra cop -> altra vegada)
m (Corregit: bligar al emir [[Ban -> bligar a l'emir [[Ban)
 
==Conflicte amb els croats i bizantins==
Zengi ja només podia intentar expandir-se cap a l'oest a costa del [[búrides]], dels [[ortúquides]] o dels croats. Quan ocupava poblacions dels francs Zengi convidava als antics habitants musulmans a reclamar els seus antics bens, si hi podien demostrar. Però no atacava només als francs sinó que volia unificar a tots els musulmans de Síria per evitar quedar paralitzat per lluites internes. Així va assetjar [[Shayzar]] per obligar ala l'emir [[Banu Munkidh]], Sultan ibn Ali, a fer-li personalment el jurament de lleialtat. El juliol de 1136 va amagar d'envair el [[comtat de Trípoli]].
 
El juny de 1137 va assetjar de nou [[Homs]] però el governador [[Muin al-Din Unur]] la va defensar amb èxit; Unur no obstant no podia resistir gaire i ho va fer saber als croats, i en resposta [[Ramon II de Trípoli]], que no desitjava que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·lés en una ciutat tant propera del [[comtat de Trípoli]], va enviar un exèrcit a les rodalies d'[[Homs]], obligant a Zengi a aixecar el setge l'[[11 de juliol]]; Zengi llavors va atacar als francs al castell de Barin (que els croats anomenaven Monferrandus, i estava situat entre [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Hama]]) on ràpidament va [[batalla de Ba'rin|aixafar l'exèrcit]] dels croats i va capturar la ciutadella.;<ref>{{ref-llibre |cognom=Maalouf |nom=Amin |títol=Les croisades vues par les arabes |llengua=francès |editorial=J'ai lu |data=1983 |pàgines=p.147-148 |isbn=2277219169 }}</ref> [[Folc d'Anjou]] refugiat a la ciutadella es va rendir (Zengi li va oferir bones condiciones: retirada sans i estalvis contra el pagament de 50.000 dinars) i se li va permetre fugir amb les seves tropes supervivents. Folc, una vegada lluny de Barin, es va trobar amb els reforços que anaven en el seu ajut i va lamentar haver negociat; no obstant Zengi, a causa d'això i de l'arribada d'un exèrcit bizantí, es va adonar que la seva expedició contra Damasc estava condemnat al fracàs, i va fer les paus amb [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]], just a temps per poder anar a enfrontar-se a Alep amb l'exèrcit enviat per l'emperador bizantí [[Joan II Comnè]]; les defenses d'Alep van resistir i els imperials tenien més d'interès en assegurar [[Cilícia]] i controlar Antioquia. Les forces de Joan Comnè van assethat Antioquia que es va sotmetre a l'agost i els bizantins van prendre el control del [[principat d'Antioquia]] i es van aliar amb [[Ramon d'Antioquia]] i amb [[Joscelí II d'Edessa]]. Mentre Zengi, passada l'amenaça bizantina, havia tornat a Homs però davant de l'amenaça que li suposava l'aliança, va mobilitzar les seves forces i va reclutar l'ajuda d'altres líders musulmans (com els emirs [[danishmendites]], el califat, el sultanat seljúcida i els emirs d'[[Al-Jazira]]). Els aliats planejaven una acció concertada contra Alep i els francs van prometre entregar Antioquia a Bizanci des de que [[Alep]] fos conquerida.
1.123.791

modificacions