Diferència entre revisions de la pàgina «Imad-ad-Din Zengi I»

m
Corregit: xid, i al ex pretendent seljú -> xid, i a l'expretendent seljú
m (Corregit: bligar al emir [[Ban -> bligar a l'emir [[Ban)
m (Corregit: xid, i al ex pretendent seljú -> xid, i a l'expretendent seljú)
Zengi no es va quedar quiet i es va aliar a l'emir beduï Dubays per reprendre el combat a favor del seljúcida Sandjar. Una segona batalla contra el califa es va lliurar als afores de Bagdad el [[13 de juny]] de [[1132]], però encara que inicialment Zengi va tenir avantatge, finalment les forces del califa es van imposar. Amb trenta mil homes al-Mústarxid va marxar cap a [[Mossul]] decidit a acabar amb Zengi i el nou sultà seljúcida [[Masud ibn Muhammad |Ghiyath al-Din Masud]] no tenia cap intenció d'aturar-lo i fins i tot li va suggerir reunir Iraq i Síria en un sol estat sota la seva autoritat; però al-Mústarxid va assetjar Mossul durant tres mesos sense èxit (1133) i mentre els [[búrides]] (ara era emir [[Shams al-Mulk Ismail]], que havia succeït al seu pare [[Tadj al-Mulk Buri]]) van aprofitar l'ocasió per recuperar [[Hama]].
 
El 1134 Zengi es va involucrar en els assumptes dels [[ortúkides]], aliant-se amb [[Timurtash|Husam al-Din Timurtaix]] contra el seu cosí [[Rukn al-Dawla Daud]], i va ocupar algunes places al [[Diyar Bakr]] (incloent algunes tingudes pels kurds fins aleshores lleials al califa) però els veritables desitjos de Zengi eren a [[Damasc]]. El 1135 Zengi va rebre una petició d'ajuda de [[Shams al-Mulk Ismail]] de Damasc, i que temia per la seva vida doncs la seva pròpia ciutadania el considerava un tirà cruel. Ismail estava disposat a lliurar la ciutat a Zengi per tal de restablir la pau, però ni la família d'Ismail ni els seus assessors ho volien, i Ismail va ser assassinat per la seva pròpia mare, [[Zomorrod Khatun]], per impedir que la ciutat passés al control de Zengi. Ismail va ser succeït pel seu germà [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 |llengua=francès |editorial=L'équilibre |data=1935 |pàgines=p. 62-64 |isbn= }}</ref> Zengi no es va desanimar per aquest gir dels esdeveniments i va arribar a Damasc de tota manera, amb la intenció de prendre-la, i la va assetjar algun temps sense èxit (febrer del 1135), fins que es va acordar una treva i Bahram-Shah, germà de Xihab-ad-Din va quedar com ostatge, mentre la ciutat reconeixia una sobirania nominal de Zengi. Al mateix temps, les notícies sobre el setge havien arribat a Bagdad i per tant al califa [[Al-Mústarxid (abbàssida)|Al-Mústarxi]], i un missatger va ser enviat amb les ordres per Zengi de deixar Damasc i prendre el control del govern de l'Iraq. El missatger va ser ignorat, però Zengi va abandonar el setge pels termes de la treva amb Xihab-ad-Din (març de 1135). De tornada a Alep, Zengi va ocupar [[Hama]] i va assetjar [[Homs]] perquè el seu governador l'havia irritat, i Xihab-ad-Din va respondre a la crida de la ciutat per ajuda amb l'enviament de [[Muin al-Din Unur]] com a governador.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 |llengua=francès |editorial=L'équilibre |data=1935 |pàgines=p. 65 |isbn= }}</ref> Després es va apoderar de quatre places fortes dels francs més enllà de l'[[Orontes]]: Zerdana, Tell Aghdi, [[Ma'arrat al-Numan]] i Kafartab (abans de final d'any) però finalment va retornar a Mossul. Mentre el sultà [[Masud ibn Muhammad]] havia eliminat als seus rivals i mirava de restablir el seu control sobre el califat; la batalla decisiva es va lliurar a Daimarg el [[24 de juny]] de [[1135]] i el sultà va capturar al califa, i el va obligar a acompanyar-lo en una gira per l'[[Azerbaidjan]], sent assassinat mentre eren a [[Maragha]], suposadament per un sectari dels "assassins", l'agost de 1135. Zengi llavors va fer aliança amb el nou califa [[Al-Ràixid (abbàssida)|al-Ràixid]], fill d'al-Mústarxid, i ala ex pretendentl'expretendent seljúcida [[Daud I ibn Mahmud]] contra el sultà [[Masud ibn Muhammad]]. Però aquest es va dirigir a Bagdad Al-Ràixid i Zengi van fugir a [[Mossul]] (finalment Zengi va tornar a la fidelitat a Masud uns mesos després); al-Rashid fou declarat deposat i substituït pel seu oncle [[al-Muqtafí]] (1136). Finalment Zengi va reconèixer a Masud, al sultà suprem [[Sandjar]], i al califa al-Muqtafí i a canvi fou reconegut en la sobirania dels territoris que controlava. En aquest temps el seu lloctinent Sawar va fer una incursió a Antioquia i va fer un notable botí.
 
==Conflicte amb els croats i bizantins==
1.123.794

modificacions