Revisió del 00:42, 18 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: al Azerbaidjan -> a l'Azerbaidjan un exercit dirigit ← Edició anterior		Revisió del 23:58, 19 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: al -> en estar Edició següent →
Línia 49: El [[1722]] fou ocupada per Aman Allah Khan amb 6000 homes, sota ordes de l'afganès [[Mahmud Khan]]. El gener de [[1723]] la població es va revoltar dirigida pels ''kalantars'' de la ciutat i els afganesos es van retirar a Isfahan després de perdre dos mil homes. El [[1726]] la ciutat es va entregar als otomans amb la condició de que el governador otomà establert no tingués tropes a la ciutat, però l'acord no es va respectar i Ali Pasha va entrar a la ciutat amb 12000 homes. Algun temps després en foren expulsats i la ciutat es va declarar per Nadir Khan (després [[Nadir Shah]]). El [[1744]] un comerciant local va informar a Hanway que la ciutat només tenia uns 10.000 habitants. [[Fath Ali Shah]] va nomenar governador al príncep Muhammad Ali Mirza (1789/1790) que va exercir fins al [[1806]]/[[1807]]. Progressivament va esdevenir centre estratègic i comercial alen estar entre [[Teheran]], [[Tabriz]] i [[Enzeli]] (a la [[mar Càspia]]). El [[1809]] hi va passar James Morier que la va trobar parcialment destruïda per un recent terratrèmol; la població s'estimava per Morier en 25.000 habitants, estimació que es va repetir durant 50 anys. El [[1818]] el xa va designar governador a [[Abbas Mirza]], per facilitar el seu camí a Teheran en cas de pujar al tron. Durant el segle XIX i la primera meitat del següent va patir diverses epidèmies de còlera, i el [[1850]]/[[1851]] va patir unes inundacions considerables. El [[1880]] un cens estimava la població en 64.362 habitants. El [[1884]] Mirza Husayn Farahani diu que tenia 600 botigues, 8 caravanserralls, 40 mesquites i 9 madrasses, i considera la població només d'uns 30.000 habitants i altres estimacions sota Curzon coincideixen en aquesta estimació (uns 40.000 habitants al començar el segle XX). En aquest temps es va iniciar la comunicació telegràfica amb Teheran i el [[1890]] es va obrir sucursal del banc Imperial de Pèrsia. El [[1899]] fou unida per carretera a Teheran i el [[1906]] a Hamadan. Durant la revolució constitucional va tenir dos representants a l'assemblea consultiva i es va elegir un consell provincial (''andjuman-i wilayati'') així com consells populars, però foren dissolts després de l'atac de Muhammad Ali a l'assemblea el [[1908]]. La resistència a Muhammad Ali es va fer forta a Tabriz i Isfahan i el moviment nacionalista es va estendre al [[Gilan]], on el líder nacionalista Yeprim Khan, d'acord als nacionalistes de Qazvín, va ocupar aquesta ciutat el [[1909]] i des de allí va avançar cap a Teheran; per pressionar als nacionalistes, Rússia va enviar tropes a Qazvín (juliol de [[1909]]) que hi van restar fins al [[1911]] però van retornar al desembre d'aquest mateix any. L'agitació es va mantenir durant la [[I Guerra Mundial]]. Els [[jangali]]s van estar a punt d'ocupar la ciutat el març de [[1918]]; el juny de 1918 s'hi va establir la Dunster Force que va iniciar operacions contra els jangalis. El [[1921]] fou escenari del cop d'estat de [[Rida Khan]], que va fundar la dinastia [[Pahlavi]]. El [[1940]] els russos van bombardejar Qazvín. L'emigració cap a Teheran fou notable entre [[1930]] i [[1960]]. Els darrers terratrèmols importants foren el de [[1962]] i sobretot el de març de [[2003]].

Qazvín: diferència entre les revisions