Reixtuní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al any -> a l'any i d'aixecar un exer |
m Corregit: al emperador -> a l'emperador la |
||
Línia 11:
Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu al illot Althamar del llac Van (part sud). El [[640]] Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició del Imperi Sassànida. Des el 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou [[Goltn]] ([[640]]), i van seguir [[Artaz]] (al Vaspurakan) i [[Kogovit]]. A aquesta darrera estava l' ''ishkhan'' Teodor junt amb forces bizantines dirigides pel general Procopi. Els bizantins no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a [[Garni]]. En canvi Procopi fou derrotat.
Vers el [[642]] els àrabs van envair Armènia. Dwin fou ocupada el [[6 d'octubre]] del [[642]]. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat. Teodor va demanar
Teodor no va tardar en perdre la confiança dels bizantins i fou empresonat i portat a [[Constantinoble]], però l'emperador el va alliberar. El [[643]] l'emperador va acceptar que Varastirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de ''Curopalata'', però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a mes ''[[aspet]]'' i ''drungar'' del exèrcit. Al mateix temps però Teodor fou nomenat ''ishkhan'' i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatshean [[Aravelian]] i Shapuh [[Amatuni]]. El [[643]] els àrabs van entrar altra vegada al [[Airarat]] i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el [[10 d'agost]] del [[643]] i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.
| |||