Revolució Cantant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
m Corregit: d'immediat -> immediatament, i |
||
Línia 19:
Simultàniament al fet que [[Mikhaïl Gorbatxov]] introduís la [[perestroika]] i la [[glàsnost]] a l'[[URSS]], i acabés progressivament amb les restriccions a la llibertat de la Unió Soviètica, creix l'aversió al règim a [[Letònia]], en un moviment nacionalista que es denominà «Tercer despertar nacional» (considerant els anteriors les revolucions del [[1850]]-[[1880]] i [[1918]]). Els moviments dissidents que havien estat sotmesos durant la primera meitat de la [[dècada del 1980]] es reactivaven de nou cap al [[1986]], arribant a llur clímax a mitjan [[1988]].
[[Fitxer:Riga barricade 1991.jpg|thumb|250px|left|Barricada davant del Parlament letó]]
En aquelles dates es conegué per part de la població que la Unió Soviètica estava planejant la construcció d'una nova planta d'energia hidroelèctrica al riu [[Dvinà Occidental]], el més llarg de Letònia. Del mateix mode, també es va saber que s'havia decidit construir el metro a [[Riga]]. Ambdós projectes planejats per [[Moscou]] tenien una severa repercussió al paisatge letó, i la premsa instà la població a fer-hi pública la seva protesta. La població reaccionà
El 14 de juny del [[1987]], dia de commemoració de les deportacions patides per la població letona el [[1941]], el grup defensor dels drets humans Helsinki 86, que havia estat fundat un any abans, organitzà una cerimònia en la qual es depositaren flors al Monument a la Llibertat (símbol de la independència letona, que havia estat erigit el [[1935]]). Aquest fet sense precedents resultà una manifestació del renaixement dels sentiments nacionalistes letons, que des d'aquell moment actuaren amb major confiança en si mateixos.
| |||